FONAMENTS DE LES ARTS
Amb el nom de “1949-1995. Oriol Maspons. La fotografia útil”, el Museu Nacional d'Art de Catalunya presenta la primera gran exposició retrospectiva sobre l’obra d’Oriol Maspons (Barcelona,1928– Ibídem, 2013). Oriol Maspons va ser un fotògraf català que va immortalitzar els anys de la Gauche Divine i el barri del Somorrostro de Barcelona. Maspons va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya entre les dècades de 1950 i 1960.
Oriol Maspons va néixer a mitjans del s.XX, en un moment amb molts problemes socials i polítics posteriors a la Revolució Industrial. Ja havia passat la primera i la segona guerra mundial. Aquests artistes van rebre la influència de les primeres Avantguardes: Dadaisme i Expressionisme.
Va ser una època en la qual van aparèixer noves tècniques artístiques com la fotografía i el vídeo. En aquells temps vivíem una Espanya consumista on es movien les noves tecnologies i comunicacions.
Els corrents artístiques que predominaven en aquells temps eren: el pictorialisme als cercles fotogràfics de mitjans de segle que eren escenografies i vestuaris forçats que semblen pintures de l’època i Maspons anava en contra. El fotoperiodisme de l’agència Magnum, que és una agència internacional de fotografia amb diferents oficines, fundada per reporters de guerra com Cartier-Bresson i una de les primeres cooperatives en el món de la fotografia. El realisme humanista, la foto instantànees i el fotoreportatge.
Els anys 50 van ser una època de renovació del llenguatge fotogràfic espanyol i també destaca l’Escola de cinema de Barcelona, la Gauche Divine, que va ser un moviment barceloní d’esquerres contra la cultura franquista sense compromís polític ni social i la Revolució Fotogràfica dels anys 60.
L’exposició mostra obra de Maspons des del seu inici com aficionat fins la seva àmplia carrera professional. Ell va ser un dels autors que va contribuir a renovar el llenguatge fotogràfic a Espanya en les dècades de 1950 i 1960, primer des de l'àmbit de la fotografia amateur i des de 1957 com a professional. Era contrari a la concepció de la fotografía como objecte de la contemplació estètica, va defensar la fotografia útil o aplicada. L'objectiu d'aquesta exposició és fer un ampli repàs de la seva obra, contextualitzant la seva producció i recuperació de material documental -llibres, revistes, caràtules de discos, etc. Maspons rebutjava la idea de la fotografia com objecte de contemplació estètica. Per a ell, la fotografia tenia una funció.
L’exposició comença amb l’etapa més amateur i reflecteix els inicis fotogràfics d'Oriol Maspons com a aficionat i la seva gradual aproximació a l'àmbit professional. Va ingressar el 1952 a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC), la principal activitat girava al voltant del concurs o saló fotogràfic, que defensava una fotografia artística i un art pictòric acord amb els gustos de la burgesia conservadora del moment. Les seves crítiques a l'Agrupació i al "salonisme" van fer que l’expulsessin el 1958. Suposava una dura crítica al conservador món agrupacionista. En tornar de París, es va associar amb Julio Ubiña i va iniciar la seva carrera com a fotògraf professional en l'estudi Maspons + Ubiña.
Les primeres fotografies que coneixem de Maspons són les que va realitzar per il·lustrar un treball sobre fàbriques quan cursava estudis mercantils. Durant el servei militar a Ceuta va fer fotografies documentals dels carrers de Tetuan. En aquesta època també va fer una de les seves imatges més conegudes, la de la parella de guàrdies civils a Cadaqués. Mostra l'interès de Maspons per la fotografia realista i humanista.
El 1954 va viatjar a Eivissa amb la seva primera càmera, un Rolleiflex. Va conèixer a René Petit, fotògraf professional francès especialitzat en retrat i famós per les seves pin-up, i la model Monique Koller. Com ella, altres dones modernes i lliures. Va fer fotos de l'arquitectura, paisatge i la gent d'Eivissa.
Va recórrer amb la seva càmera les ribes del Sena, els carrers de París, al Jardí de les Tuilleries. Freqüenta els locals de jazz, els cabarets, els cafès Aux Deux Magots i La Capoulade. Per a una persona inquieta com Maspons, procedent de l'Espanya franquista, l'experiència parisenca suposa llibertat en tots els aspectes.
Quan es va traslladar a París el 1955, va freqüentar els ambients fotogràfics. També en aquests anys és fonamental la seva participació en el grup AFAL, d'Almeria.
Al seu retorn a Barcelona, el 1957, va formar part de l'anomenada gauche divine, heterogeni grup de joves intel·lectuals i artistes, models, cineastes, escriptors i arquitectes, que a finals de la dècada de 1960 es van rebel·lar a Barcelona contra la cultura oficial franquista. Aquests amics freqüentaven determinats locals i finalment Bocaccio, sala de festes inaugurada el 1967.
Les primeres fotografies de moda que va fer van ser al tornar de París. A finals dels anys 50 les seves fotografies representaven dones guapes i sensuals. Solien vestir només les seves camises per eliminar qualsevol atribut que no fos el rostre i el cos. Les models són cada vegada més simples maniquis, despersonalitzades i inexpressives sobre fons blancs. Va viatjar a Cuba, Managua i Sudàfrica per fer reportatges de fotos.
Maspons era un amant dels animals. Va fer 68 retrats d’animals de companyia i els seus amos, a l’exposició n’hi ha 16.
''Animals de companyia''
Oriol Maspons al costat del periodista Luis Cantero van crear la revista Interviú que es va començar a publicar al 1976 a Espanya. Va ser pionera en la prensa espanyola del reportatge de provocació. Abordava temes que durant anys havien sigut tabú per provocar una reacció en la gent i oferir les fantasies eròtiques d’uns lectors de mentalitat masclista.
''La vuelta al mundo en 80 camas''
Hi va haver una protesta del col·lectiu feminista per l’anunci d’Interviú que es va publicar a la Vanguardia el setembre de 1977. Buscaven una dona violada que s’hagués quedat embarassada com a conseqüència, amb la finalitat “d’obrir un procés informatiu en contra de les violacions”. La falta absoluta de respecte cap a les víctimes i la falta de sensibilitat va provocar les protestes feministes que es van manifestar davant de l’estudi de Maspons.
El 1967, per anunciar el final de les obres de reforma de l’estudi, van realitzar un cartell còmic de BAT MAN, d’estil pop.
Es tracta d’una exposició interessant i atractiva que permet descobrir tota la trajectòria d’aquest important exponent de la fotografia catalana i espanyola. Per aquells qui no el coneixen, permet descobrir la fotografia realista i quotidiana, que és, de fet, un retrat dels carrers de l’Espanya dels anys 50. Tot i així, l’exposició no passa per alt algun episodi de la seva vida artística en el qual Maspons va ser acusat de masclisme, un tema del qual avui en dia estem especialment sensibilitzades.
De l’exposició en destaquen les fotografies amateurs que va fer al principi de la seva carrera perquè tenen més personalitat i transmeten més que les que fa més endavant on les models semblen maniquís. Al llarg de tot el recorregut, malgrat el pas dels anys, les seves fotografies segueixen semblant molt modernes perquè encara ara, al segle XXI, causen impacte a l’espectador.
El 2010, Maspons va anunciar que deixaria la seva col·lecció privada de fotografies al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
25-09-19
