Bonjour, monsieur corbet

Aquesta pintura és tradicionalment interpretada com un quadre en el qual Courbet es retrata a si mateix mentre viatjava a Montpeller sent saludat per la seva mecenes Alfred Buyas, el seu servent Cales i el seu gos Breton. El quadre està basat en la figura del Jueu Errant. Aquest quadre va ser exposat per primera vegada a l'Exposició Universal de París de 1855 on els crítics d'art el van ridiculitzar cridant "Bonjour, Monsieur Courbet" (en espanyol Bon dia, senyor Courbet). Bruyas no no ho va exhibir una altra fins que el va donar a el Museu Fabre en 1868.

L'obra que ens ocupa, realitzada en 1854 en el transcurs d'una estada de l'autor amb el seu client, Alfred Bruyas, a Montpeller, representa el desenvolupament d'una escena sota un cel assolellat i lluminós. L'efecte dels personatges, alçats contra un paisatge d'allò més banal, és d'una monumentalitat estranyament onírica. Bruyas (pèl-roig) saluda ostentosament amb el barret. Està de peu, però amb la mirada baixa, humil. Després d'ell, el seu criat Cales s'inclina respectuosament el cap. Breton, el gos de Bruyas, sembla l'únic a qui no intimida la presència de pintor. La postura de Courbet, amb la seva motxilla plena d'estris de pintura, es basa en un gravat del Jueu Errant, representació simbòlica de la humanitat sofrent. Rep el sol de ple i projecta una ombra molt nítida, mentre que les figures de Bruyas i el seu criat es veuen atenuades per l'ombra. La arrogant inclinació del cap del pintor, i el prominent de la seva barba, indiquen que accepta la mostra de respecte com una cosa que se li deu. Encara que fos classificat com a realista, en aquest quadre, Courbet formula rotundament la visió romàntica de l'artista com a profeta i rebel que es mereix l'homenatge de la humanitat.