Apareix un campanar de gòtic tardà que està sobre una base de maó vermell neogòtic. La plaça és solitària i envoltada d'edificis. Aquest quadre té una vista amb angulació picada i la torre s'eleva com si sortís d'un embut. Per subratllar el seu caràcter imponent, Kirchner utilitza una escala de color diferent a la torre que el seu entorn fent-la més fosca i destacant-la en uns edificis clars. L'agressiu vermell de la base, les carreteres i el tramvia trenquen la frescor del blau encara que els colors predominants segueixen sent freds, expressant la sensació d'aïllament i solitud de l'artista. Aquests tons es reforcen amb els blaus i morats del cel. 

A més com és propi en l’expressionisme alemany, s’utilitzen en general colors foscos i sobretot angles agressius i un traçat violent, cosa que dóna sensació d’inestabilitat i aporta dinamisme en una temàtica tan calmada com pot ser una ciutat inactiva. 

Aquesta agressivitat, la solitud que representa l’autor i el cel fosc amb els núvols grans i moarts em transmeten una sensació dramàtica i apocalíptica.