FONAMENTS DE LES ARTS
El Born Centre de Cultura i Memòria, en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), presenta l’exposició més extensa dedicada a Josep Renau feta fins ara a Catalunya.
Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982), és una figura central de l’art combatiu. L’obra de Renau, formada principalment per cartells i grans murals, fa servir un llenguatge innovador i l’ús del fotomuntatge. La trajectòria personal de l’artista també és un reflex dels conflictes del segle XX: la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la ferida de la Guerra Civil i l’exili a Mèxic i a Berlín, on va morir el 82.
L’exposició consta d’una selecció de més de 100 peces, la majoria (92) són cedides per l'IVAM.
Renau va ser una de les persones fonamentals per salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil. Va ser director general de Belles Arts del Govern republicà i va decidir que les obres del Museu viatgessin a València i Ginebra. També va ser un dels responsables del pavelló espanyol a l’exposició de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. Renau és l’autor d’una obra de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages pioners, moderns, radicals i combatius.
El comissari de l’exposició és Juan Vicente Aliaga, repassa en quatre grans àmbits la trajectòria artística i personal de sis dècades de Josep Renau. Des dels seus primers treballs d’estètica déco, amb tintes planes i temes frívols, fins a les seves obres de finals dels setanta, murals enormes i ple de colors per a edificis del Berlín Oriental. Els quatre blocs són:
1. LA FORJA D´UN ARTISTA (1907-1939): Els inicis artístics i la implicació amb el govern de la II República.
2. L’EXILI MEXICÀ (1939-1958): La consolidació artística, el compromís polític i les turbulències de l’exili.
3. THE AMERICAN WAY OF LIFE: La seva obra més coneguda: una sèrie de fotomuntatges polítics imprescindibles.
4. ELS ANYS DEL TELÓ D´ACER I EL FINAL (1958-1982): L’exili a Berlín Oriental: llums i ombres a un país comunista.
'Les Arenas. Balneario. Piscina luminosa. Valencia', 1932.
American way of life
Després de triomfar el 1928 amb els seus treballs en una exposició del Cercle de Belles Arts de Madrid va canviar radicalment, sobretot davant l’amenaça feixista, i va començar a produir obres que no estaven destinades a la venda, sobretot cartells, utilitzats com a eines per influir en l’esfera pública. Al final de la guerra, Renau es va exiliar a Mèxic (1938-1958) després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Al país americà es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana.
El tercer dels apartats es dedica, de manera monogràfica, a la sèrie anomenada The American way of life, exposant 15 dels 69 collages i fotomuntatges, en els quals va criticar el consumisme i els valors mercantilistes de la societat de consum amb imatges en què es manipulaven icones de la societat nord-americana. Renau adverteix que el capitalisme utilitza els productes per sotmetre la població i s’adona que el capitalisme utilitza el cos de la dona com a objecte, fet criticat en els seus treballs. Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. Ho fa mitjançant tècniques que s’assemblen a la publicitat amb colors intensos i figures distorsionades i contraposades.
'El comissari, nervi del nostre exèrcit popular', realitzat per Renau el 1937. FUNDACIÓ JOSEP RENAU
Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau va marxar a Alemanya els últims anys de la seva vida. Va crear l’art polític i va fer murals per a les ciutats de Halle-Neustadt i Erfurt, mostrant la revolució científica a la societat per conscienciar-la.
L’exposició es complementa amb llibres, retalls de revistes i altres publicacions que recullen el pensament de Renau. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, on fa una crítica contra el catolicisme, composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats.
09-10-19
