En caiguda lliure és una exposició d'art contemporani al Caixaforum. És temporal, visitable del 10 d'octubre de 2019 al 9 de febrer de 2020. El comissari és João Laia, el dissenyador gràfic Alex Giferu, el dissenyador de muntatge Pep Canaleta, i és una producció de "La caixa", organitzada amb la col·laboració del MACBA.

​

Hi podem veure un recull d'obres que va fer el comissari João Laia després d'haver guanyat el concurs de comissariar una exposició amb les obres contemporànies del museu del magatzem.

​

El títol s'utilitza com una metàfora de l'entron actual en què vivim, una transformació accelerada. El conjunt conté obres de diferents contextos temporals, geogràfics i simbòlics , des d'obres del 1969 fins a l'actualitat. "En caiguda lliure" s'aproxima al context actual  amb dinàmiques de diversos moviments socials. Així doncs, l'exposició utilitza el terreny de l'art com un fòrum en què es proposendiferents maneres de llegir el món, amb la seva pertinença a un camp social en constant evolució immers en el present.

​

Les obres no tenen un ordre concret, sinó que el que ha triat el comissari. Cada obra pertany a un artista diferent i potser a una temàtica diferent, però entre elles estan totes relacionades. El comissari juga amb donar un doble sentit a la interpretació que faríem de cadascuna; el que tenia originalment i el que li afegeix ell. 

​

Les temàtiques anaven sobretot centrades en problemes socials com els rols de gènere, el racisme, la contaminació, els mitjans de comunicaicó, el capitalisme...

​

Els artistes són Àngles Ribé, Dara Birnbaum i Dan Graham, Runa Islam, Rosemarie Trockel, Andreas Gursky, Iman Issa, The otolith group, Georg Baselitz, June Crespo, Prdro Barateiro i Eduard Escoffet. 

​

La sala d'exposició era força petita, doncs resulta que pel que fa a les obres d'art contemporani, tot i tenir-ne un magatzem ple, no se'n fan gaires exposicions, o almenys no que siguin grans o importants. En aquest cas, al Caixaforum hi ha aquesta sala reservada per les obres contemporànies, encara que se n'hi exposin poques.

​

Personalment, l'exposició no m'ha sorprèn ni m'ha creat cap sensació diferent o pròpia. M'ha sembla un recull d'obres i prou. Sí que és cert que cada obra tenia el seu significat, i la veritat és que n'hi ha algunes que m'han semblat molt interessants, però el conjunt en general m'ha semblat pobre.