Aquesta obra consisteix en una composició abstracta formada per rectangles separats per línies negres. A la dreta hi ha un quadrat vermell que ocupa una gran part del quadre. A la cantonada inferior de l’esquerra i ha un rectangle blau, molt més petit, i a la de la dreta n’hi ha un de groc, de dimensions encara més reduïdes. La resta de rectangles són de color blanc.

Els únics colors que utilitza, doncs, són el vermell, el blau, el blanc, el groc i el negre, coneguts com els colors primaris. Són colors i formes planes. Sense llum, perspectiva ni volum. Tampoc hi ha fons. Res és figuratiu.

 

No hi ha predomini de la línia horitzontal o de la vertical, totes dues ténen la mateixa importància, és més, ens criden més l’atenció les figures geomètriques que forma la unió d’aquestes línies que no pas les línies en si mateixes.

Per l’artista, el més important era mostrar el món d’un amanera més simple que la de la vida real. I amb aquest quadre Mondrian mostra a l’espectador un joc de peces de colors, que ens deixa la porta molt oberta a la imaginació.

 

La seva obra és una mica abstracta, però no tant caòtica com per exemple Kandinsky. Els seus quadres són de pura geometria, i finalment en conjunt van acabar denominant-se neoplasticisme, un nou corrent influenciat per l’abstracció i la Bauhaus.

Les línies horitzontals representen la mort, mentres que les verticals la vida. Són pols oposats la unió del squals, segons l’autor, és la felicitat.

Mondrian va viatjar als Estats Units i es va enamorar de Nova York i els seus carrers entrecreuats, fet que potser podem relacionar amb algunes de les seves obres.

 

La tècnica utilitzada és prou complexaː Piet Mondrian feia un esbós de l'obra amb carbó, després hi enganxava trossos de paper pintat; afegia tires de cintes adhesiva, pintura i una mica més de carbó. Finalment reemplaçava tots els elements per pintura.