El pintor britànic David Hockney, un dels referents del Pop Art, va passar gran part de la seva vida a Califòrnia. Es va traspassar tot l’atractiu per l’ambient relaxat i el bon clima, que hi havia a les antípodes del que hi havia tenut que s’obrien a Anglaterra.

 

Durant una temporada, va haver-hi obsessió amb els quadres de piscines (era gairebé un milagro que no podia fer servir tot l'any, a l'estiu i a l'hivern). Un Big Splash, pintat entre abril i juny de 1967, és un dels més famosos. Senzill, lluminós i molt refrescant (cada vegada que veo, m’entrenen ganes d’ir a pegarme un bany). L’any anterior havia pintat altres dues versions del tema, de mida menor, titulades The Splash i A Little Splash (real, no es pot matinar amb els títols).

 

En aquest quadre-vos no apareix cap figura humana. Suposem que algú s'acaba de tirar a l'aigua des del trampolí pel líquid esquitxant, però qui sap ... Potser és per això la certa inquietud que provoca el quadre tot i la calma i tranquil·litat de l'escena.

 

El quadre frega l'abstracció. Els colors són totalment plans i amb prou feines deixa algunes ombres i reflexos per insinuar la figuració. Hockney va treballar l'acrílic amb corró i pinzell per aconseguir aquests acabats, donant-li el protagonisme a l'aigua elevant-se, que recorda inevitablement a l'expressionisme abstracte, moviment contra el qual va sorgir el Pop.

 

El contrast entre la immediatesa del capbussada i la quietud de la resta de l'escena és el que buscava l'artista, que segons diuen va néixer amb sinestèsia, veient colors en resposta a estímuls musicals.