FONAMENTS DE LES ARTS
L’exposició és sobre l’Avantguarda Feminista dels anys 70. Està formada per un conjunt d’obres de la “VERBUND COLLECTION, Viena” i “Coreografies del gènere”, diàleg i les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i el feminisme actual. L'exposició, de fet, es separa en dues parts: la primera que serien aquestes obres procedents de Viena (un total de 200 obres amb representació d'una setantena d'artistes diferents) i una segona part que es diu "Coreografies del gènere", amb veus més actuals.
El feminisme dels 70 inspiren a l'actual i la mostra pretén seguir inspirant alhora de recollir tota aquella expressivitat reivindicativa.
L’exposició destaca les fites de l’avantguarda feminista que, a la dècada dels setanta, va reescriure el cànon de la història de l’art. Mostra més de 200 obres de 73 artistes com ara Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson.
EI el CCCB ha incorporat a l’exposició vuit artistes locals: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz.
La secció de l’exposició de “Coreografies de gènere” presenta l’obra de les artistes Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbian i Eulàlia Valldosera.
Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte», comissariat per Marika Vila, amb obres originals de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria i Marika Vila.
L’exposició té com a comissari d’art a Gabriele Schor i Marta Segarra.
Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític.
L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte “Feminismes” vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món.
Mitjançant l’ús de llenguatges i tècniques com la fotografia, el cinema, el vídeo, la performance i els happenings, aquestes artistes van desconstruir els condicionants culturals i socials repressius de l’època, així com els mecanismes i automatismes de l’opressió a les dones. Per primera vegada en la història de l’art, les artistes començaven, com a col·lectiu, a prendre la iniciativa en la «representació de la dona» mitjançant la creació d’una pluralitat d’identitats femenines determinades per elles mateixes.
“Coreografies del gènere”
Els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en un sol relat. En els quasi cinquanta anys que han passat des del 1970, s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme «gènere» per tal d’indicar que la diferència sexual (homes/dones, masculí/femení) no és «natural», sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinatòries poden anar més enllà d’aquests pols oposats. A més, el moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot destriar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, el menyspreu cap a les persones pobres o les considerades discapacitades o estrangeres.
“Coreografies del gènere” vol reflectir algunes figures i moviments de la dansa dels gèneres, d’entre les moltes possibles. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb veus d’artistes que no eren presents encara a l’escena artística d’aquella època.
Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte».
La visita a l’exposició “Feminismes!” va tenir una durada de 90 minuts. L'exposició es va innagurar el 19 de juliol 2019 i estarà disponible fins el 5 de gener 2020.
Es pot considerar els 70 com un "temps pont" cap a l'estructura social global actual. Va aparèixer la primera potència econòmica del món: els Estats Units. Tot plegat va iniciar el trànsit cap a la globalització i l'eclosió d'una nova classe mitjana en el món desenvolupat.
Globalment, els 70 tingueren trets característics que van ser semblants arreu del món, malgrat les diferències econòmiques i geogràfiques, i se'n destacaren per sobre de tots:
-
L'abandonament del camp per anar a viure a ciutat.
-
El creixent rol de la dona en la societat i en el món laboral.
-
Els règims comunistes van mostrar els primers signes d'estancament, llevat del cas de la Xina.
-
Moltes democràcies de l'Orient Mitjà van esdevenir règims caòtics amb governs pseudodemocràtics o directament dictadures militars, cosa que també va ocórrer en molts països de l'Amèrica Llatina.
OPINIÓ PERSONAL:
En aquesta exposició ens hem adonat que el feminisme és important per conèixer la veritat oculta sobre la història de l’art i la història en general. Sembla ser que la història ha estat escrita per homes, ja que en els llibres i en les exposicions no solen haver-hi cap nom de dones artistes, encara que això no significa que no hagin existit. Veient aquesta exposició t’adones que el moviment feminista que actualment té tanta importància, no és cap novetat, ja que des dels anys 70 les dones ja lluitaven pels seus drets i les seves llibertat. Van ser unes dones molt valentes perquè en aquells temps hi havien opressió o discriminació cap a les dones en la societat. Aleshores, el que feien aquestes artistes no estava ben vist per la majoria de persones amb ideologies conservadores i tradicionals.
Encara avui les obres d’aquesta exposició són molt impactants; si ho són ara, com van ser en aquells temps...?
.jpeg)
.jpeg)
12-11-19
