L'exposició "Certeses Sentides", presentada a La Fundació Antoni Tàpies a Barcelona del 19 de març al 29 de setembre de 2019, mostra un conjunt d'obres fetes sobre un material tèxtil sintètic, així com de moqueta, el qual en un principi ell utilitzava per cobrir el terra del seu taller.  D'aquestes peces després en va fer obres d'art, totes elles amb aquest material en comú, i molt significatives.

L'autor treballava al damunt d'aquest teixitfràgil, irregular, tou, que s'ondula i es cargola, trepitjant-lo, i hi quedaven esquitxos de pintura, petjades, taques...

 

 

La Fundació Antoni Tàpies, inagurada el 1990, va aplegar les dinou obres que Antoni Tàpies havia relaitzat a Barcelona sobre aquest teixit sintètic va presentar així l'exposició titualda "Certeses Sentides", per intentar mostrar que l'autor vola posar èmfasi evocant el sentiment que tenia en relació amb el seu art, més que no pas cap proposta acadèmica.

​

En l'exposició s'hi veu un clar repertori d'imatges típiques de Tàpies, com les creus, les ulleres, el cos, la mort, els ossos, la cadira, el paisatge, les lletres i números, ... Amb un predomini d'una sensació trista, melancòlica i pessimista, ja que en el seu moment l'autor estava en un període fent referències constants a la mort, al dolor i al que comporta la vida.

​

​

Amb l'exposició "Teatre", presentada també a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, del 25 d'octubre de 2019 al 19 d'abril de 2020, es mostra la relació que va tenir l'autor amb les arts escèniques, un conjunt de projectes que tenen continuïtat amb la reta de la seva obra, fets de diverses formes, com el disseny d'escenografies. Veiem que dona continuïtat a la seva obra perquè utilitzava materials iguals o semblants i també símbols i impatges.

En aquesta segona exposició hi havia les cinc escenografies que Antoni Tàpies va relaitzarentre els anys 1961 i 1989, obres que són la projecció del seu llenguatge artístic a escena. 

La relació que tenia l'autor amb el teatre, però, anava més enlla de l'escenografia; adoptava diverses formes i feia referència a les col·laboracions de les primeres posades en escena de peces de Joan Brossa i a la particiacipació en sessions privades de cabaret o en cases perticulars.

​

Al llarg de l'exposició veiem tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, fotografia, cartes, programes de mà, invitacions, articles d' empresa, material audiovisual...

​

Personalment, no em va sorprendre gaire l'exposició, era força semblant al que m'imaginava. Penso que la vam veure molt ràpid, sobretot la part de les arts escèniques, però així i tot va ser suficient per tenir una idea general sobre l'autor i la seva obra.