“Brigitte Bardot” és el nom que rep un conjunt d’obres fetes per Saura, les quals tenen per protagonista l’actriu considerada un mite de l’erotisme i la bellesa als 60: Brigitte Bardot.

La figura està situada al centre del llenç i ocupa pràcticament tot l’espai. Sobre un garbuix de línies i grans taques negres a la part inferior de l’obra, s’alça el coll i el cap creant una forta diagonal que s’apropa a l’espectador, agredint-lo.

La figura està representada amb colors negres, grisos i blancs bruts, sobre un fons blanc. Tant la llum com la perspectiva clàssica han desaparegut. El retrat el composen formes molt diverses, traçats diferents, pinzellades violentes, característiques de l’informalisme.

Saura pertany a un ampli moviment pictòric posterior a la Segona Guerra Mundial anomenat informalisme o expressionisme abstracte. Aquest estil que neix als Estats Units, al voltant de la figura de Pollock i Kooning.

Originàriament, els pintors busquen una expressió forta i directa que parli al espectador de les misèries i aspectes terribles del món, terrible, cruel i sense sentit. Per expressar aquests sentiments, s’emparen tècniques surrealistes (escriptura automàtica) a la que s’afegeix una singular violència a l’hora de realitzar les obres.

L’acte de pintar es converteix en una espècie de batalla en la que s’expulsen tots els sentiments negatius. El resultat són pinzellades agressives, figures reduïdes als seus trets més representatius i fortament deformades, esquitxos i rascades...

En el cas espanyol, tota aquesta problemàtica es barreja amb la repressió de la dictadura franquista, a la qual els artistes reaccionen amb crits crítics amb la situació. Un exemple n’és El Paso, grup del qual formava part Saura entre d’altres artistes (Feito, Millares, Tàpies...) .

Com és habitual en el pintor, ens trobem amb un tema real fortament deformat. Si comparem per exemple, el títol de l’obra amb allò representat, ens resulta xocant. L’autor ha buscat un contrast fort, la cara més desgarrada i terrible de la realitat.

 

La paleta de colors bruts també busca l’expressió d’angoixa i la incomoditat del pintor. L’obra transmet patiment, tristesa i por.