FONAMENTS DE LES ARTS
L’exposició «Bill Viola. Miralls de l’invisible» ofereix un ampli recorregut per la trajectòria de l’artista, que ha evolucionat en paral·lel al desenvolupament de la tecnologia del vídeo al llarg dels darrers quaranta anys, i abasta des d’obres significatives dels seus inicis, com The Reflecting Pool (1977-1979), fins a creacions recents com Martyrs (Earth, Air, Fire, Water), un encàrrec fet per la catedral de Saint Paul de Londres, on s’exhibeix de manera permanent des del 2014. L'exposició es pot veure des de 4 d'octubre fins el 5 de gener de 2020 a la Pedrera, Passeig de Gràcia, Barcelona.
The reflecting pool
Martyrs
Bill Viola (Nova York, 1951) és un dels artistes més destacats i amb més renom del panorama internacional. Té una carrera de més de 355 anys i és considerat un dels pioners del videoart, utilitza sofisticades tecnologies audiovisuals per explorar i expressar una preocupació constant per la naturalesa de l’ésser humà i la transitorietat de la vida.
Es centra en qüestions universals com el naixement, la mort, el dolor, la redempció o el pas del temps. El seu treball obre camí als sentits per vehicular sentiments i generar estats d’ànim, tot barrejat amb l'espiritualitat dels antics humanistes. Bill Viola ha demostrat amb la seva obra el seu interès profund per les tradicions místiques, especialment el budisme, el misticisme cristià i l'Islam. Totes aquestes influències han marcat la seva obra. La mort de la seva mare va ser una experiència extremadament dolorosa per a Bill Viola, accentuant encara més la seva inclinació pels temes espirituals.
“M’he acabat adonant que el lloc més important on la meva obra cobra vida no és en una galeria de museu, ni en una sala de projecció, ni en un televisor, ni tan sols a la pantalla de vídeo mateix, sinó en la ment de l’espectador que l’ha vist. De fet, només és aquí on pot existir”
"Miralls de l’invisible" inclou una vintena d’obres datades entre els anys 1976 i 2014, i el recorregut comença i finalitza amb dos treballs protagonitzats pel mateix artista. A la primera obra: "Increment", hi apareix un comptador connectat a una pantalla on es pot veure el rostre de Viola. El comptador registra les respiracions que ell va fent i li permet mostrar un equivalent de 85 anys, que són unes nou-centes milions respiracions. La respiració és també un element clau a Autoretrat, submergit: l’obra forma part d’una sèrie amb què l’artista va evocar un fet transcendental de la seva infantesa. Quan tenia sis anys va estar a punt d’ofegar-se en un llac, però Viola recorda aquell moment com d’una pau extrema. Per això els personatges d’aquests treballs sembla que dormen plàcidament i que poden viure sota l’aigua sense respirar. “L’exposició és un homenatge a un artista que és atemporal i universal”, diu Homs sobre Viola.
En les seves creacions sense paraules la imatge se sent, s’escolta, remou i desvetlla profundes emocions. Sovint Viola fa servir tècniques de càmera, animant a l'espectador que s'impliqui amb la imatge i connecti profundament amb els significats d'aquesta. El moviment alentit i en bucle submergeix l’espectador en un món interior aprofundint en les experiències fonamentals de l’existència per «despertar l’ànima». Les seves obres, d’una intensitat i una bellesa extraordinàries, són úniques i sempre ens commouen. “L’artista representa coses invisibles, i la base de l’obra són el dubte, el desconeixement, la pèrdua del subjecte i les preguntes, no les respostes”. Això produeix un estat “del que no arriba mai i, per tant, de llibertat i alliberament”, explica Perov. Un dels trets recurrents de les obres de Viola és l’alentiment de les imatges, que potencia la càrrega contemplativa de les peces i permet observar amb deteniment les emocions de personatges inspirats en els mestres antics de la pintura.“Bill Viola converteix l’experiència del temps en una cosa gairebé física, tangible. Alentint el temps, revela els aspectes més íntims de la vida”, diu Perov.
Un altre dels motius característics de l’obra de Viola és la presència de l’aigua, com un element de canvi, o un mitjà que connecta el món dels vius i el dels morts. Els elements del foc i l’aigua són la seva primera matèria. Fins i tot ho són a Màrtirs: la terra, l’aigua i el foc són les armes de martiri dels quatre personatges de la peça, però Viola va més enllà de parlar de la fortalesa, el dolor i la mort i també ho fa de la resurrecció.
Viola concep les obres i creu que el públic les ha de rebre com un “regal”: “El més important d’un regal és que només ho són si la persona que el rep el pot fer servir. Aquesta és l’essència de l’equació, és la raó per la qual qualsevol obra d’art, per ser-ho, ha de ser funcional. [...] He tingut èxit si una persona surt de l’exposició amb una imatge, un pensament, una comprensió o un sentiment que pot fer servir en la seva vida”.
Personalment aquesta exposició m'ha agrdat molt. L'he trobat molt interessant i innovadora perquè no estic acostumada a veure videoart. La guia ens ha animat a tots i totes a participar i descobrir el siginificat de les obres i totes elles tenien un significat molt profund que commovia i et feia reflexionar sobre la vida. He arribat a entendre què era allò que Bill Viola vol fer arribar a l'espectador i m'he sentit identificada en diferents obres. M'ha sorprès molt l'exposició i la recomano a qualsevol persona, ja que no cal entendre d'art per gaudir-ne.
12-11-19
