La butaca Wassily en la seva versió definitiva consisteix en una estructura de tubs d'acer amb cantonades arrodonides per al seient, el respatller i les potes en forma de patí, sobre la qual es formen amb cuir el seient i els recolzabraços. L'estructura exterior forma un paral·lel en el qual s'encaixen enllaçats seient i respatller. De el clàssic butaca tou només queda en ell el contorn, la mínima expressió d'una confortable butaca. Per garantir la comoditat es van tenir en compte algunes consideracions ergonòmiques com el duplicitat de l'estructura d'acer a la part superior del respatller i en la part davantera de l'assentament. La butaca Wassily de Marcel Breuer es pot trobar a la secció d'Arquitectura i Disseny de l'MOMA (Museu d'art modern de Nova York) i és comercialitzada per la signatura Knoll.

La revolució de la cadira Wassily ve donada per dues innovacions diferents:

• La primera d'elles correspon a el material emprat. L'acer utilitzat per a la fabricació de productes era una cosa poc usual, i encara ho era més si s'emprava en la producció de cadires d'oficina. Per això, el veure una cadira d'oficina dissenyada i produïda en acer va ser un dels principals motius pels quals aquesta cadira va traspassar fronteres tant geogràfiques com de temps.

• L'altra gran innovació que va fer que aquesta cadira fos catalogada com a revolucionària per a la seva època va ser la seva forma de producció. Com ja t'hem comentat anteriorment, en aquell temps feia poc temps que s'havia descobert com poder modelar l'acer a gust propi, per posteriorment treballar-lo i acoblar-lo a diversos dissenys. Doncs bé, aquesta forma de treballar aplicada a mobiliari no s'havia vist encara. Per això, quan es va donar a conèixer la cadira i van veure que les seves potes eren d'acer fent una forma geomètrica, es va considerar una revolució per a l'època.