“La massacre de Quios” és una pintura del romàntic francès Eugène Delacroix, que va realitzar en la primera època de la seva carrera.

El quadre es tracta de la representació d’una escena de la guerra entre els grecs i l’Imperi Turc. Mostra un grup de grecs massacrats pels turcs en la brutal repressió duta a terme a la ciutat de Quios el 1822; quan el sultà va enviar les seves tropes per a sufocar la rebel·lió. Van morir més de 20.000 persones i els nens i les dones van ser durament esclavitzats.

Aquest i altres fets van provocar una gran indignació a Occident i van animar a Gran Bretanya i França a intervenir en el conflicte a favor dels grecs. Delacroix, va sentir una gran atracció cap a la guerra d'alliberament que va enfrontar a Grècia amb l'Imperi turc i li va semblar que el tema de la guerra li permetria aconseguir el seu propòsit artístic i captar també, l’atenció del públic. Amb aquest gran llenç pretenia invocar en l'espectador la causa de la llibertat i es va considerar el Segon Manifest del Romanticisme. Aquesta no va ser la seva única obra amb aquesta temàtica, sinó que també en va elaborar d’altres.

Quan Delacroix va exposar el quadre al Saló de París, a la vegada hi havia l'obra de John Constable sobre el mateix tema (“La carreta de fenc”). Al veure l’obra de l’altre artista i comprar-la amb la seva, el seu propi quadre li va semblar “trist i sense llum”, de manera que
va decidir modificar-lo, introduint nous efectes gràcies a petites pinzellades fortes, molt a prop unes de les altres. Aquests retocs borrosos van enfortir la impressió de desolació que el l’autor volia transmetre amb el seu quadre. Després de les últimes modificacions, el resultat final va ser un quadre pràcticament monocrom, amb unes tonalitats coure que unifiquen l'espai i proporcionen al quadre una llum infernal.

El quadre es compon de dues piràmides humanes que mostren les conseqüències terribles i mortals de la guerra. D'esquerra a dreta es veuen expressions de por i desesperació, i els cossos, mig despullats i tirats, reflecteixen la derrota dels grecs. A l'esquerra hi ha una parella moribunda i es pot veure la sang que recorre el cos de l'home. En primer pla, a la dreta, hi ha la figura d'una dona vella que mira més enllà del que apareix al quadre, amb expressió d'horror. La seva presència reforça el patetisme i el dramatisme de l'escena.

Darrere d'ella, a la dreta, es veu un oficial turc portant una dona nua a cavall, cosa que emfatitza la crueltat de la massacre i contrasta radicalment amb els rostres dels vençuts, ja que la seva expressió és d’una actitud d’arrogància. El paisatge del fons té una gran importància, destacant el cel amb les seves peculiars tonalitats grisenques i contribueix a crear l’atmosfera de tristesa que li interessava reflectir a l’autor. Destaca en el llenç l'absència d'un heroi, ja que són la massa d’ habitants els protagonistes que resulten heroics, patint tots ells la guerra.

L'obra és una clara mostra de romanticisme pictòric, ja que té les característiques pròpies del moviment. El moviment i la perspectiva en escorç dona força i expressivitat a la composició. L’expressivitat del conjunt és el que més destaca per sobre d'interessos cromàtics o lumínics, tot i que aquests no passen desapercebuts. L'interès pels detalls s'aprecia clarament en la qualitat de les teles o el "bodegó" de joies que trobem en primer pla.