El quadre ens presenta una escena en la que es veu una dona nua que mira directa i provocativament als espectadors. És contrastada, juntament amb els llençols i els coixins, pel fons fosc ressaltant així l'atmosfera d'íntima sensualitat. En segon pla es veu una dona negra portant un ram de flors amb el rostre gairebé imperceptible sobre el fons fosc, que contrasta amb els tons clars de la seva vestimenta oriental.

 

Així doncs podem afirmar que els elements estan disposats trangularment: la dona ajaguda i la dona plantada utilitzant com a base del triangle el llit. A més, el quadre està partit per la meitat amb una línia vertical daurada en segon pla que separa a les dues dones.

 

L’obra compta amb una potent llum frontal que il·lumina al personatge principal, sense admetre ombres. Una diagonal que va de la cantonada superior esquerra fins a la cantonada inferior dreta, crea un equilibri i harmonia entre la part inferior, il·luminada, i la part superior, molt més fosca. D’altra banda, el ram de flors i el vestit de la dona negra, evita que la separació de colors sigui tan brusca.

 

Manet va prendre com a referència per a la seva creació “La Venus d'Urbino”, de Ticià, de la que havia fet una còpia en la seva joventut durant una estada a Florència, i la va transformar en actual utilitzant com a model Victorine Meurent.

 

Aquesta transposició moderna va ser el principal motiu d'escàndol. I és que els visitants del Saló estaven acostumats a veure nus de divinitats o figures al·legòriques, però el quadre de Manet era massa realista. El mateix títol, “Olympia”, era el nom donat a les prostitutes a les novel·les de l'època, així doncs, no deixava dubtes sobre la professió de la dona. A més, darrere del divan una serventa sosté un ram de flors, el regal que els clients oferien a les prostitutes d'elevada categoria.

 

A més a més, Manet va substituir l’originari gos, símbol de fidelitat, per un gat, símbol de la promiscuitat. Les dues donzelles del fons es redueixen a una sola, que és negra, i infinitament més present i visible en la seva alegre incorporació.

 

Un ram competeix per la seva atenció amb la mostra nua de l'Olympia. I és que segons l’artista, les flors i el gat són tan interessants com el nu. Pel que fa a la vertical del trencant que, en la versió de Tisi, es trenca el teló de fons a la imatge i forma una línia que cau plomada sobre el sexe de la persona, Manet l'ha desplaçat prou cap a la dreta a Olimpia per assegurar una desconnexió.

 

En efecte, al negar-se a idealitzar-la, en fer-la el més indesitjable possible, la dura il·luminació i la pell blanca es disminueixen encara més de la seva desitjabilitat. Manet perjudica deliberadament la tradició de l'art acadèmic i els seus antics principis, que ell es creu que no tenia cap part en un règim de les arts progressives, a la França moderna.