FONAMENTS DE LES ARTS
La barca de Dante
Títol: La barca de Dante
Autor: Eugéne Delacroix
Cronologia: 1822
Tècnica: Oli sobre llenç
Estil: Romanticisme Francès
Dimensions: 189 x 246 cm.
Ubicació: Museu Nacional del Louvre, París
Al centre de la composició apareixen Dante i Virgili de peu sobre el pot que els transporta a l'infern al seu voltant, diferents figures es torsionan en moviments inversemblants, el conjunt està completat per la figura de Caront el guardià de la barca. L'escena es desenvolupa a la llacuna Estígia la qual ha de ser creuada per arribar fins a l'infern, concretament l'escriptor està representat a l'Avern, lloc de sofriment etern on han de penjar els colèrics. A el fons podem veure l'infern representat per la ciutat en flames de Dite.
Dante apareix abillat amb una túnica blanca que es cobreix amb una capa verdosa i el cap tapat amb una peça vermella. El seu rostre mostra la repulsió al veure els condemnats, florentins que paguen les seves culpes amb eterns patiments, i en ell podem observar la seva mítica nas aguilenc. Virgili per la seva banda està abillat amb una túnica marró i en el seu cap porta una corona de llorer; el conjunt de la famosa barca està completat per la figura de Caront qui tracta d'evitar que els condemnats pugin a la barca.
És precisament en aquests homes condemnats en què Delacroix mostra la gran mestria de la seva pintura. Són figures angoixants que es retorcen en grans escorços, estan nus i el seu sofriment és clarament perceptible en els seus rostres que de vegades -fixem-nos en la figura que tracta d'accedir a la barca per la cantonada dreta- estan desfigurats. Les figures mostren influència de les obres de Rubens o del Judici Final de Miquel Àngel, són personatges amb gran musculatura, rostres expressius i una forta càrrega dramàtica.
El pathos és l'autèntic protagonista de l'obra, l'expressivitat cobra vida en els pinzells de Delacroix i si potser la composició és encara una mica classicista, la barca està situada al centre de l'obra i els personatges s'arremolinen al voltant d'aquesta, el dramatisme del conjunt és plenament romanticista.
Les tonalitats més utilitzades són les terroses que juntament amb la llum accentuen encara més aquest dramatisme. El modelatge dels cossos dels condemnats és tou i està molt treballat a través de la incidència del focus lluminós.