top of page

(AL)most life, after all

“Almost alive, after all” és una exposició d’art que organitza Young Gallery Weekend. És una celebració multidisciplinària de l'art contemporani, un esdeveniment cultural que serveix d'estímul a les galeries d'art independents i emergents i a la difusió de la cultura en totes les seves formes i per a tots els públics. És un festival generador d’avantguarda que dóna visibilitat al panorama cultural contemporani amb les propostes més innovadores. Aquest any és el seu 5è aniversari i l’exposició (Al)most, Life, after all conté les seccions YEA (Young Electronic Art) i YAS (Young Art Sound).

L’exposició està centrada en les noves tendències de la cultura i la tecnologia amb les obres de Patricio Rivera i TopLab. Les peces exposades estan acompanyades d’una selecció d’instal·lacions, obres d’art digital, sonor i electrònic de catorz artistes destacats. L'exposició es pot veure des del 26 d'octubre fins el 20 de novembre de 2019.

La vida és Art és el nom de l’exposició. La mostra gira al voltant de la tecnologia. Hi vam trobar xarxes de dades, computació, robòtica, màquines, ciència, xarxes virtuals i reals, una cyborización present. Un cyborg és un híbrid entre home i màquina, és un personatge que barreja realitat i ficció.

YGW en col·laboració amb NewArtFoundation, Hangar i la Col·lecció Beep d'Art Electrònic, generen una proposta en la qual l'antropocentrisme queda qüestionat, mitjançant radicals impulsos electromagnètics, comunitats robòtiques, meduses alienígenes, paisatges virtuals més pròxims que els reals… És una exposició posthumanista, es centra en l’atenció a les màquines i no a les persones.

El sentit del festival YGW és donar suport a l’experimentació i a l’art d'avantguarda. Eugenio Ampudia, Gerard Kogler, Iván Paz, Jaime de los Ríos, Jan Mech, Kenneth Dow, Lina Bautista, Mariano Sardón, Mariano Sigman, Patricio Rivera, Ricardo Iglesias i Robertina Šebjanič són els protagonistes d’aquesta exposició. John Moch va dir “No tot està reduït a la pintura i a l’escultura, hi ha moltes possibilitats d’art”, ell defensava l’art digital.

IMG-3054 (1).jpg
2AFF7945-06FD-46C6-A3A0-3E9F41450821_edi
Una peça era un conjunt de màquines penjades a la paret, en línia i a l’alçada dels ulls. Van canviant els números, les lletres i les formes com a resposta del que tu li dius al robot. Per tant, fa l’efecte que el robot es comunica amb tu, com una persona.
Una de les obres més grans era una mena d’estructura amb un projector al damunt de tot. Al terra hi havien uns quants robots que es movien per l’espai, explorant el territori, anaven xocant entre ells i es comunicaven, com una comunitat de persones. A la paret hi havia projectat el que la càmera dels robots anaven gravant.
71235B72-D909-4137-B1A8-BB70BDE04D0A_JPG
Anotación_2019-12-09_223636.png
Una altra obra era un ordinador de fa uns anys amb la pantalla on tu podies esciure i uns auriculars per posar-te. Depenent del que tu escribies sonava una cosa o una altra, de manera que lligava el so amb el sentit de les paraules.
Una altra obra consistia en una pantalla que anava dibuixant un retrat d’una persona a través de línies. Les línies eren el registre de les mirades de l’espectador que observava l’obra. El retrat es feia a partir d’unes 100 mirades diferents.
AF3EE7E1-5260-414D-8ECF-F714FDD20CEE_edi
73B1F4B6-367F-4BC4-98C9-E50593326200_JPG

La següent obra estava formada per una espècie de càpsules dins de les quals hi havien meduses. Al costat de les càpsules, hi havia una altra càpsula connectada amb les de les meduses, a dins la qual hi havia un objecte estrany que s'inflava i desinflava amb l'ajuda de l'electricitat de les meduses. Aquesta obra cridava molt l'atenció perquè no estem acostumats que els animals, en aquest cas les meduses, formin part d'una obra d'art permanent. Era curiós i a la vegada em va fer pena la vida d'aquestes meduses perquè vivien en un espai molt reduït. Tanmateix, el guia ens va dir que les meduses estaven en condicions adequades i les alimentaven.

Hi havien més obres a part de les que us he parlat, però aquestes són les que més em van cridar l’atenció. En general l'exposició no em va transmetre gaires coses perquè el fet que l'art sigui a través de màquines fa que no pugui connectar tant amb l'artista i no reconegui els sentiments que vol plasmar a l'obra. Després de la visita em vaig quedar força indiferent.

09-10-19
logo-sta-monica.jpg
bottom of page