El passat divendres 10 de gener vam anar d'excursió a Barcelona a visitar una exposició de diversos artistes al Museu Can Framis. Aquesta era una exposició permanent del museu que mostra un recull d'obres de diversos artistes del món de la pintura catalana contemporània.

 

L'exposició parla de la convivència entre diversos autors o d'un amb sí mateix i els diferents moments creatius pels quals passa o experimenta. D'aquesta manera, amb l'exposició es pot observar quines són les diferents discipline si llenguatges creatius que coexisteixen acutalment.

La contraposició, la juxtaposició, la concentració, la dispersió o, fins i tot, l’absència permeten variar, transformar o modificar significats, valors o sentits, però també enriquir i completar conceptes, proposar-ne de nous, preservar les nostres conviccions o bé revisar-les.

​

Aquesta col·lecció de pintura (que va començar a meitat dels ays 80 del segle passat), compta amb l'aportació de més de 140 atistes amb obres corresponents al període del anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat, on la presència d’autors catalans és essencial i pràcticament única. Habitualment s’exhibeixen unes 270 obres seleccionades de les més d’un miler que componen la col·lecció. Les peces es distribueixen en tres plantes que distribueixen diverses sales. S’exhibeixen en primer lloc la relació existent dels artistes amb la tauromàquia. 

L’exposició Monòlegs, diàleg i concepte és una nova presentació del fons de pintura catalana contemporània, que permet contemplar un nou discurs del fons de la col·lecció, ja que s’han distribuït pels diferents espais de la Fundació les noves adquisicions així com la convivència de diversos creadors o dels mateixos autors en diferents etapes artístiques. De fet, es tracta d’”un viatge personal vertebrat per Antoni Vila Casas”.

Veure aquesta col·lecció permanent significa fe run viatge personal per Antoni Vila Casa, el que l'ha configurat durant anys, decidit a emparar, cuidar i potenciar l’art català contemporani i els seus artistes. Jordi Díaz, 

Alguns dels artistes que hi apareixen són Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Josep Cisquella, Manu Alguero, Amèlia Riera, Antoni Llena o Jaume Plensa, Lita Cabellut, Lluís Hortalà, Goytisolo...

​

Personalment, em va sorprendre l'exposició perquè no tenia ni la menor idea del que anàvem a veure i tot i ser una expossició força tradicional, cada obra tenia les seves peculiaritats, missatges, idees, maneres de veure el món i de representar-lo que em van agradar bastant. Poder fer un recorregut per diferents artistes, sense tenir res massa en comú entre ells, em va donar una sensació molt reflexiva sobre els artistes d'avui en dia. Vam poder veure tècniques molt variades, detallistes, originals, simples, complexes, ordinàries i extraordinàries,... Estils molt diferents. 

Per tant, em va agradar molt, però això sí, em va saber greu que comentéssim tant poques obres perquè n'hi havia moltes que em vaig quedar amb les ganes de veure.