Aquesta obra s'exposa al Museu Rodin de París des de 1952, any en què Paul Claudel la donara i en el Museu d'Orsay. 

En la primera versió, al centre està un home en una posició de desequilibri, recolzat sobre la cama esquerra, atret a la seva esquerra per una dona agenollada que el pren per la mà i per l'espatlla; amb les dues mans ella li pren el braç i tira de la seva mà cap al seu cor. Del seu costat dret, una dona gran el sosté per la cintura. Les dones, amb el cos dirigit cap a ell semblen lluitar i fer-se davant una a l'altra. 

La segona versió d'aquesta obra es va realitzar després d'un encàrrec de l'Estat francès a 1895. Al gener de 1896 l'artista sol·licita una bestreta del pagament i el Ministeri li diposita 1000 francs. Quan l'inspector Silvestre torna a veure l'avanç de la feina, els personatges continuen nus i l'home encara té la mà agafada per la jove dona. Ja en el tercer informe l'inspector descriu la segona versió com el drama d'una ruptura.

Al 1902 es van realitzar dues foneries en bronze, una que es troba en el Museu d'Orsay feta per Thiébaut Frères per comanda d'un particular, i la segona exposada al Museu Rodin realitzada entre 1907 i 1913 per Carvilhani abans que el guix que va servir de model per a que les foses desaparegués.

Freqüentment aquesta obra és interpretada en un sentit autobiogràfic, com la il·lustració de la indecisió de Rodin per romandre amb Rose Beuret o amb ella. L'Edat madura descriu sobretot una variació al voltant de la destinació. En la primera versió s'observa un moviment d'inevitable arrossegament de l'home, mentre aquest s'aferra amb fermesa a la joventut i a la vida. Mentre que la vellesa i la mort li arrenquen dels braços estesos de la jove implorant , en la segona versió.