• Art contemporani: expressió utilitzada per referir-se a les obres d'art fetes a partir de l'any 1960, l'època contemporània.

​

• Crític d'art: manera de denominar una persona que avalua obres d'art. El crític d'art realitza els seus judicis a partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa i seguint criteris morals i polítics. Actua esdevenint un referent per al gust públic. Un dels objectius que té la crítica d'art és la recerca d'una base racional per a l'apreciació de l'art.

​

• Curador: altrament conegut com a comissari,  és la persona que construeix el discurs d'una exposició d'art. En aquest context, comissar significa seleccionar objectes i arranjar-los per tal d'aconseguir l'efecte desitjat. Per tant, el curador ha de trobar la manera d'enllaçar temàticament un conjunt d'obres, o bé trobar un conjunt d'obres que es corresponguin al tema triat. També és el responsable de redactar-ne les etiquetes, els escrits del catàleg, etc.

 

• Escenografia: conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació, ja siguin els materials, la il·luminació o caracterització dels personatges, sigui l'escenificació destinada a presentació en viu, cinematogràfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments.

​

• Freelance: activitat que realitza la persona que fa treballs propis de la seva epecialització, ofici o professió, d'una manera autònoma, per tal de poder desenvolupar-se no només en allò que es dedica, sinó que també  a aquelles àrees que poden ser més lucratives i són orientades a tercers que requereixen serveis específics.

​

• Happening: esdeveniment artístic presentat com una obra d'art. És típic de l'època dels anys 60, semblant a l'acció artística.

​

• Performance: art o acció artística sense dramaturgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar espectes sobre la política, la societat, les relacions personals, el seu concewpte de vida... Dins d'una performance hi ha una extens gamma de maneres d'actuar i de presentar-se; hi poden haver materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, ... Fins i tot pot fer participar al públic.

​

• Videoinsatal·lació: instal·lació artística procedent de l'art contemporani basada en la difusió d'un o de diversos vídeos en una sala tancada, en diferents sales o a l'aire lliure. S'utilitzan elements del videoart i de les instal·lacions. És un gènere d'art que incorpora el temps i l'espai, que pot incloure elements com el vídeo i l'àudio, elements escultòrics i altres elements estàtics o dinàmics situats en un espai tridimensional.

​

• Llenguatge audiovisual: el que avui en dia coneixem com a llenguatge audiovisual consisteix en un sistema de comunicació tant visual com auditiva on hi ha un processament global de la informació rebrà el receptor, on s’hi uniran la part més visual i la verbal o auditiva en una de sola.

​

• Efectes especials: Aquests els coneixem com els elements que s’utilitzen per tal d’aconseguir escenes que proporcionen una informació irreal, com pot ser l’ambient, la llum, els personatges, etc. En general, aquest concepte s’aplica al món del cinema i la televisió.

​

• Enquadrament: composició que apareixerà dins del marc que delimita la imatge, és a dir el quadre. forma en la qual s'ordenen els objectes vistos.

​

• Camp: el camp és tot el que queda visible dins d'un enquadrament determinat, generalment tot allò que la càmera ens vol mostrar.

​

• Fora de camp: Aquest famós concepte consisteix en tot allò que veiem a la pantalla. Doncs la càmera ha triat un enquadrament determinat per decidir quina part de la imatge hem de mirar. Així doncs, tot allò que veiem a la càmera rep el nom de Camp, a diferència del fora de camp, que vindria a ser la resta, el quedaria fora de l’abart dels nostres ull, perquè no entra dins l’enquadrament escollit. Així i tot, que no ho veiem no vol dir que no formi part de l’escena, ens ho podem imaginar, es pot utilitzar per algun significat concret, o el mateix enquadrament ens ho pot suggerir.

​

• Profunditat de camp: distància que hi ha entre l'objecte que queda més a prop amb el més llunya, dels que estan enfocats.

​

• Steadicam: Aquest és el terme que s’utilitza com a nom comercial pel primer sistema d’estabilització per a les càmeres de televisió o cinema. Permet enregistrar grabacions de vistes al vol i tràvelings versàtils gràcies a un sistema d’arnés i un braç articulat.

​

• Stop motion: tècnica que consisteix en representar el moviment d'objectes estàtics a través d'una successió d'imatges la majoria de vegades fotografiades. D'aquesta manera, el moviment es construeix per mitjà dels fotogrames, que entre ells es va manipulant l'objecte per tal de crear aquest efecte.

​

• Càmera Objectiva i subjectiva: Aquestes són dues tècniques d'ús de càmera que són diferenciats pel punt de vista. En el cas de la càmera objectiva, s'aconsegueix un avisió externa de l'escena, és a dir que a càmera sembla ser una espectadora objectiva. En canvi, en la subjectiva veiem l'escena des del punt de vista del personatge.  és més, en una mateixa escena s'hi poden veure els diferents punts de vista de més d'un personatge. Per aconseguir auqesta sensació el que fa la cèmera objectiva de vegades és mostrar-nos primer els ulls de la persona que mira i després què és el que està veient. Si la persona va caminant, veurem com possiblement la càmera es mou. Si està estirada a terra potser ho veurem del revés...

​

• Racord: El racord també és una tècnica utilitzada l'hora del muntatge i consisteix en tenir una continuïtat espacial o temporal entre dos plans consecutius d'una mateixa pel·lícula. Això sí, de vegades el fet que hi hagi aquesta continuïtat pot comportar alguns errors de filmació, però són tant petits i insignificants que resulten imperceptibles si no ens hi fixem amb atenció.

 

• Leitmotiv: Aquesta és una figura artística que es va repetint durant l'obra, i sovint forma part del conjunt musical o audiovisual. La paraula és d'origen alemany, doncs significa "motiu conductor".

​

• Happeing: És un a manifestació artística multidisciplinària que trobem que sovint barreja les arts plàstiques amb les escèniques, i també utilitza la participació de l'espectador o improvitzacions.

​

• Tràveling: el que coneixem com a tràveling és un tipus de moviment de càmera i en trobem de diversos tipus. Com a descripció general és un moviment uniforme paral·lel a terra que segueix l'acció. Trobem el tràveling frontal, el lateral el vertical i el circular.

​

• Panoràmica: moviment de càmera que consisteix en desplaçar la càmera sobre un eix vertical o horitzontal.

​

• Veu en off: El que coneixem com a veu en off és un recurs narratiu que apareix tant al cinema com a les arts escèniques i consisteix en un veu que fa una narració però no té cos. És a dir, la persona que realment està parlant no apareix a l'escena ni a la pantalla. Per tant, ho podem definir com una narració externa, encara que pot ser en primera, segona o tercera persona. La veu en off pot ser utilitzada per donar una informació a l'espectador que només mirant la pantalla no pot deduir.

​

• Angle picat: La càmera se situa per damunt de l'objecte o el que es vulgui fotografiar/filmar, apuntant cap a terra. Dóna sensació d'inferiortat inseguretat i huiliació en alghuns casos.

​

• Angle contrapicat: Angle en el qual la càmera està per sota del personatge o allò que es vulgui fotografiar/filmar, i mira cap al cel. Dóna sensació de superioritat, poder, seguretat...

​

• Angle zenital o de vista d'ocell: és igual que el picat amb la diferència que adopta un angle totalment perpendicular a l'eix horitzontal.

​

• Pla seqüència: aquesta és una tècnica de muntatge de vídeo, utilitzada sobretot en el cinema. La podem anomenar com una tècnica de planificació del rodatge en la qual la càmera va rodant durant un temps bastant llarg, sense ser interrompuda per talls. Juntament s’hi poden fer tràvelings, angulacions en el seguiment o l’exposició del personatge o l’escenari i grandàries de plans diferents.

​

• El·lipsis: l'el·lipsis és un altre element que forma part del muntatge que permet facilitar la grabació de certes situacions complicades. Ens permet saltar-nos parts de l'acció, però no resulta ser un problema perquè ens les podem imaginar. De vegades s'utilitza per mostrar-nos només allò més important. O fins i tot podem trobar el·lipsis per narrar una situació de llarga durada en molt poc temps.

​

• Croma: el que coneixem com a croma és una tècnica de postproducció audiovisual que consisteix en col·locar un fons de color uniforme (normalment verd o blau) per imatges o vídeos, i així aconseguir una composició afegint-hi la imatge més tard.

​

• Muntatge: és l'ordenació narrativa i rítmica dels plans que trobem en qualsevol producte audiovisual.

​

• Muntatge dialèctic: muntatge que pretén que sorgeixi una idea de dos plans successius, que de manera separada no hi seria.

​

• Muntatge altern: muntatge en el qual hi ha dues accions o més que es produeixen en el mateix moment enca ra que en diferents llocs.

​

• Flashback: tècnica que altera la línia cronolègica de la narració, és a dir que connecta moments de temps diferents i trassllada l'acció a un passat.

​

• Flashforward: aquesta é suna tècnica igual que el flashback amb la diferència que trasllada l'acció al futur.

​

• Remake: obra que revisa una obra ja existent i que respecta, de manera general, la seva línia argumental, de l'ambientació i dels personatges protagonistes. Generalemnt s'utilitza en cinematografia.

​

• Suecada: remake d'una pel·lícula d'èxit fet per un mateix. És una mena de còpia casolana i creatva, independent.

​

• Espot: espai publicitari breu, utilitzat sobretot pel mitjans de comunicació audiovisuals i la ràdio.

​

• Màrqueting: conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització i distribuir la venda de productes i serveis d'una millor manera.

​

• Consumidor potencial: individu que accedeix a un producte determinat després d'haver fet el pagament.

​

• Marca: identificació comercial i primordial de cada empresa que ofereix un producte o servei.

​

• Publicitat emocional: Tipus de publicitat que es dirigeix d'una manera directa als sentiments del consumidor.

​

• Eslògan: frase breu que s'utilitza com a símbol d'una empresa, amb una funció propagandística o publicitària.

​

• Logotip: plasmació gràfica d'una marca, la defineix i ha de ser molt visual.

​

• Advergame: pràctica d'utilitzar videojocs per tql de publicitar una marca o un producte.

​

• Campanya publicitària: conjunt de programació i realització d'una acció publicitària, utilitzant els deiferents mitjans de comunicació i difusió.

​

• Instal·lació sonora: és una versió més àmplia de la instal·lació artística ja que incolu el so i per tant el temps. Té un espai de tres dimensions i té eixos tan interns com externs.

​

• Paisatge sonor: entorn sonor concret d'un lloc real també concret.

​

• Poema objecte: objecte quotidià que esdevé poètic en el moment en què transmet una doble interpretació. Molt utilitzat per Joan Brossa.

​

• Surrealisme: Moviment artístic en el qual l'home intenta expressar el funcionament real del pensament, basat en els somnis i el subconscient.

​

• Al·literació: repetció de sons iguals, és una figura retòrica molt utilitzada i significativa.