Els elements principals del quadre són la dona, el banc i la porta verda, respectivament, centrant la mirada en el sexe. La model està posant vestida, però amb la faldilla arromangada ensenyant el sexe pelut i triangular, centre compositiu del quadre. La protagonista resta semiestirada en un banc-sofà amb les cames creuades i estirades. També porta un ventall a la mà.

Es retrata la dona de manera real, amb unes cames curtes, cara rodona amb una mica de papada i celles poblades, no obeint als cànons de bellesa femenins. Com a obra realista busca representar la realitat sense idealitzacions. Les formes es diferencien perfectament, però estan molt poc definides. I és clar als ulls de tots, el predomini dels colors freds en la composició.

Carmen Bastián, la noia retratada, és una gitana d’uns 16 anys aproximadament. El quadre presenta una imatge descarada i sense pudor d’una dona real i natural. I és que a Fortuny, l’autor, ja no li interessava mostrar una dona nua a l’estil Venus, ja que anava en contra de l’academicisme. És per això que l’artista opta per una temàtica totalment lliure, fet que va causar que en el seu moment l’obra no fos generalment acceptada per la societat i escandalitzés a alguns.