“Dos de maig de 1808” o altrament dit “La carga de los mamelucos en la Puerta del Sol" forma una sèrie conjuntament amb l'obra “El tres de maig”.
Aquest quadre mostra un dels esdeveniments de l’aixecament del poble madrileny contra els francesos, concretament el que va tenir lloc el 2 de maig de 1808 com bé diu el seu nom, i que va originar la Guerra de la Independència Espanyola contra Napoleó, que havia ocupat Espanya. El quadre representa una escena en la qual els insurgents espanyols ataquen els mamelucs, mercenaris egipcis, que combaten al costat de l'exèrcit francès.

 

L’obra mostra la por i la incertesa que es va generar al motí d’Aranjuez quan el poble es va rebel·lar contra les tropes de Napoleó que havien ocupat la ciutat i com a conseqüència, van ser durament reprimits.
 

El quadre té una perspectiva cònica que fa que tingui més profunditat, a més, l'autor canvia l'opacitat dels elements del fons per a que semblin més llunyans en comparació amb els que es troben en primer pla. Al primer pla hi ha una gran acumulació de personatges en
moviment i fent un gran esforç físic.

En el centre de la composició, un mameluc cau del cavall una vegada mort, però el patriota segueix apunyalant-lo, mentre un altre fereix amb ràbia el cavall. A terra hi ha soldats morts amb els braços oberts.

Al fons, les figures dels madrilenys, amb els ulls plens de ràbia apunyalen amb armes blanques a genets i cavalls mentres els francesos rebutgen l’atac i intenten fugir amb els ulls desorbitats. En el fons del quadre també podem veure-hi la ciutat i l’arquitectura de Madrid difuminada i situada de manera que no distreu l'atenció de l'esdeveniment principal que domina el primer pla, sinó que ens hi fixem una vegada observada tota la part principal i inferior del quadre.

​

Es tracta d’un quadre on hi predomina la violència. El moviment dels cavalls i dels personatges fa que el quadre tingui molt dinamisme i també destaca l'expressivitat dels rostres dels soldats. L’escena està reflectida amb gran realisme, com es pot veure en la representació dels cossos a terra, morts i amb sang. D’alguna manera Goya vol manifestar la irracionalitat de la guerra, com per exemple amb l'acte de matar un cavall quan realment ells no són ni d'un bàndol ni de l'altre, per tant, l'enemic de ningú.

L’artista utilitza una pinzellada solta amb gran quantitat de colors. Hi ha forts contrastos i grans taques o pinzellades ràpides. El colorit està aplicat de manera lliure; és notable per exemple en la distribució del vermell que fa que cridi l’atenció, ja que accentua el dramatisme i la violència. El to rosat del quadre fa pensar que hagi sigut pintat a primeres hores del matí.
L’estil romàntic de la pintura recorda a quadres de Delacroix i Géricault.

Les autoritats no van rebre l'obra de gaire bon grat, ja que la temàtica no era la típica representació heroica de gestes de la gloriosa insurrecció contra els tirans d’Europa, sinó que es tractava del salvatge atac del poble als francesos i la sagnant resposta d’aquests. Contrasta dràsticament amb les meravelloses batalles del Neoclassicisme, ja que aquest no reflecteix una victòria, sinó que plasma el dramatisme i el patetisme humà en un desastre de guerra. Per això, els quadres varen ser poc valorats econòmicament i es van guardar als armaris del Prado.