L'exposició "Tocar el color", de la Fundació MAPFRE, està exposada a la Casa Garriga Nogués, de Barcelona, del 3 d'octubre de 2019 al 5 de gener de 2020.

​

És una exposició que aprofundeix en la història del ressorgiment del pastel a partir del 1830 (moment en què apareix el terme "pastelista") fins e segle XX, amb tota la seva evolució.

​

El comissari és Philippe Saunier i mostra obres de diversos artistes pastelistes de les diferents èpoques.

Les obres estan ordenades cronològicament, passant per 10 etapes, de les quals vam veure el Romanticisme, el Realisme, NAturalisme, Impressionisme i Simbolisme entre d'altres. 

​

En el Romanticisme, molt sublim,  el Realisme, el Naturalisme... Quan s'arriba al'impressionisme veiem canvis en la llum, la línia, es fan temes moderns i paisatges, es marquen les pinzellades, no hi ha contorn, més volum  i forma com a impacte la llum, la qual ajuda a percebre millor els colors i els volums, l'espai, menys profunditat... I tot seguit el Simbolisme.

També hi ha un apartat sobre l'art femení, ja que el pastel era un treball artístic que feien servir les dones. En l'exposició hi veiem nombroses dones que fan unes carreres excepcionals com a artistes pastelistes, que modernitzen el gènere del retrat i el motiu de la maternitat.

​

​

Per tant, aquesta exposició se centra en les obres que justifiquen l'aplicació de l'apel·latiu «pastelistes» als seus autors.

Trobem artistes com Eugène Boudin, Odilon Redon o Edgar Degas entre aquells que, en apostar per aquesta tècnica, van conferir un estatus innovador a l'ocupació de les barretes de pastel; una posició nova que es va mantenir al llarg de la primera meitat del segle XX aplicada a la ruptura de llenguatges que inaugura la generació posterior amb, entre d'altres, Pablo Picasso, Joan Miró, María Blanchard o Theo van Doesburg.

 

Des d'una perspectiva internacional, l'exposició Tocar el color proposa analitzar el lloc del pastel a la història. Amb un total de 98 obres de 68 artistes diferents, la mostra posa en relleu els principals

moments i les màximes figures de el renaixement dels pastels a la primera modernitat, un moment que va convertir aquesta tècnica en un art per mèrit propi.

 

 

Personalment, l'exposició em sorprendre molt. No tenia gaire clar què era exactament el que anàvem a veure, i tot i que l amajoria de les obres en sí mateixes no em van atreure gaire, sí que ho va fer la manera en com estaven fetes, la tècnica, el procés. El traç, el color, les línies, la lluminositat... Sobreot em va impressionar força el fet que si et miraves les obres d'aprop éren tot línies de colors diferents i disposadres desordenadament, però vist des de lluny tot cobrava sentit, transmetia unes sensacions molt ben aconseguides de transparència, volum, color, llum, etc.