La Fudndació Foto Colectània actualment mostra una exposició temporal del 17 d'octubre de 2019 al 16 de febrer de 2020, l'edifici actual és al Passeig Picasso 14, de Barcelona, el qual va ser inagurat el març de 2017.

Nosaltres vam anar-la a visitar el passat divendres 10 de gener, i vam tenir l'oportunitat de veure l'exposició "LA MOVIDA. Crónica de una agitación", una exposició coproduida amb Les Rencontres d'Arles i comissariada per  Antoine de Beaupré, Pepe Font de Mora i Irene de Mendoza.

​

L'exposició mostra l'obra de quadtre fotògrafs vinculades totes elles a La Movida, una de les èpoques de la cultura contemporània que va tneir lloc a Madrid a principis dels anys 80m del segle passat. En aquesta època, després d'haver passat la dictadura franquista ,sorgeix una nova generació que s'intererssa per la modernitat, en tots els cmaps artístics, com la música, el cinema, la fotografia, la moda i la pintura. És una època en la qual la gent durt més de nit, es fan molts conerts ens sales, películ·les, programes de televisió, etc.

​

En aquest cas, l'exposició de la Fundació Foto Colectània mostra només el camp de la fotografia, enfocat en els artistes Aberto García-Alix, Ouka Leele, Pablo Pérez-Minguez i Miguel Trillo, quatre artistes fotògrafs que van formar pert de La Movida i van coincidir. 

​

L'ordre de les obres ha estat escollit per diferenciar uns autors dels altres; per cada fotògraf hi havia una o més parets, i cadascuna pintada d'un color, per així diferenciar clarament uns artistes dels altres. 

​

La paret de Miguel Trillo mostra un conjunt de fotografies que fan veure a l'espectador que ell retratava les actuacions musicals, la llibertat que hi havia als carrers, la juventut, que s'agrupava en tribus urbanes depenetn de l'estil, manera de vestir i comportament.

Pablo Pérez Minguez mostrava els personatges més rellevants de l'època, d'una manera una mica gamberra, sempre sota le lema "Todo vale". Ell era pioner a Espanya de diversos àmbits fotogràfics.

Ouka Leele, era una artista que experimentava amb un llenguatge propi. Les seves fotografies sónn oníriques i retocades. Mostren parts falsificades perquè ella, un cop impreses les fotografies, hi pintava l damunt amb aquarel·la, per tal que així les idees s'aproximéssin a com ella se les imaginava.

I finalment Alberto García-Alix, en la seva primera època mostrava la transformació dels carrers i els seus personatges. Així, amb les seves imatges ens podem fer una idea del moment, amb una generació pròxima a les drogues i el sida.