FONAMENTS DE LES ARTS
La col·lecció està exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya des del 20 de juny fins al 29 de setembre de 2019. El comissari d’art és Antoni Guiral amb la col·laboracío d’Àlex Miltrani, conservador del Museu Nacional.
Aquesta exposició és sobre El Víbora, una revista que va sorgir als anys 80, en una època de molts canvis ràpids a tots els nivells: en la política, la música, el cinema i l’estètica. Eren temps d’experimentació. A Barcelona, hi havia moviments artístics que anaven en contra de l’ordre establert, contra l’estètica convencional. Llavors, Barcelona era el centre de la cultura underground.
L’exposició de El Víbora i Comix contracultural és un homenatge a la desapareguda revista, testimoni dels inicis de la democràcia i de l’aparició del moviment underground. La mostra conté al voltant de 100 portades, 38 obres originals i fotografies complementàries. A través d’aquest material l'exposició introdueix el còmic underground en el context barceloní i internacional.
.jpg)
Coberta: Martí. Coberta núm. 35, 1982
.jpg)
Coberta núm. 13, 1980
La mostra celebra els 40 anys de l'aparició del primer número de la revista, el 1979. Aquesta mostra forma part de l'estratègia del museu per incorporar el còmic a les seves col·leccions i fer visibles totes les arts. L’exposició suposa un pas més en les mostres realitzades anteriorment, reforçant l'aliança del museu amb el Saló del Còmic i el treball de difusió i patrimonialització d’aquest art.
El còmic és un llenguatge visual molt expressiu de la cultura popular.
El Víbora i Comix contracultural permet descobrir el valor artístic dels autors que van publicar en ella els seus treballs, com són Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Laura Pérez Vernetti, Mariscal, Gallardo, Pons, Martí, Carratalá, Montesol, Ceseepe van, Max, Calonge, Jaime Martín i Pàmies, entre altres.
El primer número de El Víbora va aparèixer als quioscos al desembre de 1979 i el subtítol, “comix per a supervivents”, deixava clar el seu contingut. El còmic era la historieta contracultural i alternativa, generada als Estats Units als anys seixanta. Va ser un fenomen social i cultural que trencava els esquemes del còmic comercial.
L'esperit de la revista, caracteritzat per ser incorrecte polítciament, critica la societat de l'època, des dels sectors conservadors fins al progressisme, obrint de bat a bat les portes d’una societat lliure. Els autors parlaven del que veien al carrer.
L’orígen de El Víbora es troba en el còmic underground que és clandestí i provocador i va predominar a Barcelona als anys setanta i es va convertir en un fenomen de masses. A principis dels 90, la societat havia canviat i la revista va aparcar progressivament el seu vessant més underground per a assumir continguts més pròxims a la nova historieta alternativa.
El còmic undeground va sorgir als Estats Units com a resposta a les convulsions socials del moment i a una indústria dominada pel gènere dels superherois i destinada al públic adolescent. Troba les seves primeres formes d’expressió en revistes universitàries i és la resposta d’una jove generació d’historietistes que volen narrar les seves pròpies històries sense censures.
El 1973 es va publicar a Barcelona el primer comic underground espanyol, El Rrollo Enmascarado. Va tenir la seva continuïtat en diversos còmics. L’empremta barcelonina no va trigar a obtenir la seva resposta a la resta d’Espanya i va ser un dels generadors de la moguda madrilenya.
Marta Guerrero. Dolores sus labores. Original per al sumari núm 198-139, 1991
Les historietes d’El Víbora van lluitar, a la seva manera, contra l’ordre i el poder establert, polític, econòmic i cultural. Van renovar el panorama del còmic a Espanya i el seu objectiu era reflectir críticament la societat. Molts dels seus personatges són llibertaris, transvestits, gais, drogoaddictes, radicals o ecologistes i representen al marginat social de l’època. El Víbora va aportar una visió del sexe lliure i desinhibida. També va tenir un tractament molt atrevit i paròdic. Les historietes de El Víbora són urbanes: tenen la ciutat com a escenari principal i amb un èmfasi especial en els carrerons dels baixos fons, com els del barri xinès barceloní. La majoria dels seus autors eren gent del carrer, persones d’orígens socials molt diferents. De vegades, amb un to crític clar, i d’altres, més concentrat en la part lúdica.
El Víbora Nº66. Comix para supervivientes
El museu ha incorporat recentment una obra de gran format (280 cm x 2400 cm) amb molt valor històric i artístic, gràcies a una donació. Es tracta del còmic Amor a Vallvidrera, realitzat l'any 1980 de manera col·lectiva per un nombre significatiu d'artistes vinculats al Víbora i principals protagonistes de l’underground. Es va realitzar en motiu del 13è aniversari de l'escola de disseny EINA. Després de tots aquests anys fora de la vista del públic, l’obra ha arribat en les col·leccions del Museu Nacional i està actualment en procés de restauració per a la seva propera exposició.
Es tracta d'una exposició visualment impactant amb un alt contingut sexual i èrotic que pot sorprendre a alguns espectadors ja que no estem acostumats a veure imatges tan explícites. La mostra es veu amb una certa rapidesa i pot ser interessant pel públic més jove i modern. Encara ara és fàcil de comprendre com aquesta revista va ser revolucionària i innovadora ja que manté la seva modernalitat i la seva grolleria provocadora i escandalosa per les mentalitats més conservadores.
25-09-19
