Elaborada prenent com a base la forma d'un cub aplanat, el va transformar a través de la superposició de murs, la incorporació d'elements verticals i horitzontals i l'ús del color. Té una composició asimètrica de plans horitzontals i verticals que aconsegueix dos dels objectius fonamentals de l'arquitectura moderna: la planta lliure i la separació formal entre estructura i tancaments.

Rietveld va intentar aconseguir la continuïtat espacial en la seva arquitectura permetent que els espais es comuniquessin entre si i amb l'espai que envolta l'edifici. Els elements amb els que construeix tenen un caràcter geomètric. També així són els components del mobiliari que tenen formes planes i senzilles.

 

Les façanes són un collage de plànols i línies. Els components d’aquestes estan separats per donar la sensació que uns llisquen sobre els altres, a més,  permeten la creació balcons.

Els colors van ser escollits per reforçar la plasticitat de les façanes, superfícies en blanc combinades amb tons grisos, finestres i marcs negres i elements lineals en colors primaris.

 

Els materials principals són l'acer, el maó i el vidre però els fonaments i balcons són de formigó armat. Els marcs de finestres i portes de fusta i per suportar l'edifici es van utilitzar bigues d'acer amb malla de filferro.

 

El seu disseny constitueix una ruptura radical amb tota l'arquitectura realitzada fins al moment, tant per dins com per fora.

Està situada al final d'una filera de cases i no fa cap intent per relacionar-se amb aquestes, el millor  que podien fer era destacar-la amb un contrast el més fort possible.

Actualment, s'enfronta a una autopista construïda a la dècada dels 60.

​

Construïda per la senyora Truus Schröder qui encarrega projectar i construir una casa a les afores d'Utrecht. Aquesta casa era totalment habitable per a ella, els seus tres fills i el servei. També servia coma mirador.