“La maja vestida” i “La maja desnuda” són dues de les obres més conegudes de Goya.

En ambdues pintures es retrata el cos sencer d’una dona jove estirada plàcidament en un llit i que mira directament l'observador. L’expressió de la model és sensual i atrevida pel seu temps. En les dues obres, la dona es troba estirada amb els braços darrere del seu clatell, en un divan de vellut de color verd amb alguns coixins i un cobrellit. La diferència principal entre una i l’altra, com bé diu el títol és que una està vestida i l’altre està despullada.

En primer lloc, el vestit blanc, delicat i transparent de “La maja vestida” és molt cenyit a la forma del cos i marca en particular el pubis i els pits. Per altra banda, la cintura la ressalta amb un llaç rosa i tot plegat fa que sembli més nua que l'altra. El color que més destaca del quadre és el de la jaqueta curta que duu, similar a la dels toreros, de mànigues ataronjades amb els punys rematats amb encaix negre. Porta unes petites sabates daurades i un recollit al cap.

Sense dubte, les tècniques són diferents en cada obra; “la maja vestida” va ser pintada amb pinzellades més soltes, pastoses i lliures, a diferència de “La maja nua”, on la tècnica és més delicada en el tractament de les carnadures i ombrejos. La figura de la dona és el centre de llum de l’obra i fa que destaquin les diferents textures.

​

L’objecte vermellós que s’amaga a sota dels coixins va generar dubtes; alguns van pensar que era l'empunyadura d'una daga o punyal, objecte que accentuaria les connotacions novel·lesques i eròtiques del retrat; altres van creure que es tractava d’un ventall tancat.

La “maja vestida” va ser la primera a ser exhibida davant el públic tot i que la nua va ser la primera realitzada, però es va mantenir amagada.

En el cas de “La maja desnuda”, hi ha un predomini d'una gamma cromàtica i el dibuix és decisiu. Encara que se situa dins de l'estètica del neoclassicisme, aquesta obra de Goya, igual que d’altres del mateix pintor, és atrevida per a la seva època i va molt més enllà; ja sigui per l'expressió del rostre de la dona o bé per l'actitud corporal de la model, que amaga un tímid somriure de satisfacció. Per altra banda, destaca també per ser la primera obra d'art (coneguda) en la qual apareix pintat el pubis femení; la qual cosa ressalta l'erotisme de la composició. Des de feia segles, gairebé sempre es recorria a temes mitològics per representar la dona nua, però en canvi, en “La maja nua” es mostra una dona despullada real, contemporània a Goya.

És notable que, encara que hi hagi la típica força de les pinzellades de Goya, en aquesta obra l'artista s'ha esforçat en el tractament de les carnadures i ombrejos, en les formes de les teles, el drapejat dels coixins i en el joc de verds que contrasta amb blancs i rosats. D'aquesta manera, la “maja” sembla que sigui qui il·lumina amb la seva lluentor i delicadesa aquest espai fosc que predomina a la resta de l’ambient.

A causa de la temàtica atrevida de l’obra, és a dir, un nu real, la revelació del nom de la dona retratada sempre ha sigut un misteri. No se sap del cert de qui es tracta però es creu que podria ser duquessa d'Alba, íntima amiga de Goya. El pintor va elaborar diversos retrats de la duquessa i a causa de moltes similituds entre ella i la dona representada en les majas es va considerar que es podria tractar d’ella. A la seva mort, el 1802, tots els seus quadres van passar a ser propietat de Godoy, consta que ell va ser el primer propietari dels dos quadres. Tanmateix, no hi ha proves definitives que assegurin que aquesta pintura pertanyi a la duquessa, ja que hagués pogut arribar a Godoy per altres camins, fins i tot, podria haver sigut un encàrrec directe a Goya. Per altra banda, es creu probable que la model retratada fos l'aleshores amant i després esposa de l’esmentat Godoy, Pepita Tudó; ja que les dates i el fet que les obres en qüestió hagin estat inicialment en una col·lecció pràcticament secreta de Godoy fan pensar que es tractés d’ella.

Des de 1910, els dos quadres que conjuntament formen una parella, es troben al Museu del Prado. Prèviament, formaven part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, però es trobaven en una sala reservada, d'accés restringit, on s'exposaven els quadres de nu més atrevits. La intenció era col·locar un quadre damunt de l’altre (la vestida sobre la nua) per sorprendre el públic cortesà.