9/11/18

Aquesta companyia busca persones que hagin viscut diferents moments de la societat i que expliquin la seva historia. I això ha passat amb Raphaëlle ( el seu antic nom Raphael), és una noia trans que ens porta pel recorregut de tota la seva vida fins l’actualitat, ens explica les diferents coses, moments i demostracions de la societat que ella ha hagut de passar.

Al principi ha sortit un noi que treballa aquest tema i ens explica una mica el fet de la societat accepta i no accepta. Durant el vídeo també hem pogut veure unes altres dues persones que també ens explicaven la seva vida real, és a dir, que tampoc eren actors, una era una prostituta i l’altre era la associació de vaginarium, es una associació que ajuda als i els trans a portar totes les operacions, canvis hormonals...

Aquest espectacle es el recorregut de la seva vida real amb el personatge real, és a dir, amb la persona real, que explica la seva historia, amb el suport d’una pantalla gegant que ens porta a molts llocs on ella va viure, va treballar, estudiar... Per poder centrar-nos mes en el hàbit, amb una càmara on en molts moments es veu directament com la graven, i amb uns maniquins, una de dona i un altre de Home.

M’ha semblat molt interessant la posada en escena ja que hi havia com una plataforma que feia de passadís, la pantalla gegant darrere, dos cadires al costat, dos maniquins també als costats, i els autors de la Conquesta del Pol Sud en cap moment surten d’escena, es a dir, en tot moment es veuen a ells dos observen, la noia dirigint la imatge i el noi, en alguns moments entrava en escena per fer de psicòleg, pare o per donar algun apunt mentre la Raphaëlle desapareixia de l’escena.

M’ ha agradat molt aquest tipus de teatres ja que són en primera persona i no hi ha cap altre persona que pugui explicar millor la teva historia que tu mateix. A part m’ha agradat molt ja que en molts moments dóna missatges molts interessants que encara que no siguis transexual ni tinguis cap dubte de la teva sexualitat, et fan pensar, o et sents reflectida en molts moments. Sento que en molts moments, dos persones tan diferents, podem arribar ser tan iguals i viure tantes coses tan semblants.

També m’ha semblat una persona amb molta voluntat ja que no es gens fàcil posar- te davant de moltes persones que no coneixes, i explicar la teva historia, recordant moments viscuts, i no perdre en cap moment la posada en escena ni emocionar-se.

M’ha agradat molt ja que desprès vam poder parlar amb ella i realment es fantàstica i dona molta energia i força.

 

Me n’alegro molt poder haver-la conegut en persona i poder treballar amb aquesta companyia ja que hem sembla molt interessant la manera en la que treballen i afronten tot, poder veure l’espectacle des de un punt de vista molt mes personal i únic, portar a les persones reals que han viscut aquets moments o molts altres de la societat i explicar la seva historia.