top of page

suburbana

2-3-19

Suburbana_instal_lacio_1.web.jpg

El passat diumenge 2 de març vam anar al Teatre Auditori de Granollers a veure la Suburbana.

Aquesta obra em va sorprende molt, jo esperava que fos una obra de teatre i era com una exposició, em va decepcionar ja que gairebé no vaig entendre res.

Com veu Granollers una persona immigrada que recull cartró per la ciutat? La Conquesta del Pol Sud porta al teatre una instal·lació que combinarà dues mirades sobre Granollers: la d’una persona que es dedica a la recollida del cartró i la del públic assistent. El projecte busca el contrast entre la societat benestant i local del territori i la visió de l’estranger i el supervivent. Una visita comentada a la instal·lació suburbana creada al Teatre Auditori que no et deixarà indiferent.

Només entrar, hi havien moltes caixes de cartró amb moltes preguntes diferents i un àudio d'una noia que responia.

Preguntes com:

-Què m'agradaria tenir?

-Què desitjo?

-Què somio?

-Quin regal m'agradaria fer?

-Quin futur vull?

-Què és progressar?

-Quin regal m'agradaria rebre?

-Que em mou?

-Quines expectatives tinc?

La Laura ens va dir, que haviem d'escollir 3 preguntes d'aquestes i respondre-les:

Què és progressar?

Jo crec que progressar és el dia a dia, progressar és seguir endevant amb la vida amb tot el que comporta, progressar és des de que neixes fins que mors. Progressar és necessari.

Quin regal m'agradaria rebre?

El regal que més m'agradaria rebre és aquell que menys espero, aquell que reps per sorpresa, de la persona que menys t'esperes i sense motiu, no s'ha de tenir motiu per fer un regal. El regal que més m'agradaria rebre, no vull pensar quin és ni de qui és.

Què desitjo?

Desitjo un món sense violència, sense guerra, amb llibertat d'expressió, on tothom sigui lliure de fer i dir el que vol sense ser jutjat per ningú. Desitjo ser feliç i que la gent ho sigui al meu costat, sense malalties, sense por. Desitjo un món lliure i feliç, cosa que sembla impossible.

En la primera parada, trobàvem la paret de caixes amb preguntes, penso que aquest principi et fa que al final, quan acabes de veure totes les parades, et preguntis si realment el que tu desitges, somies, vols… es el que realment vols i si realment ens estem esforçant per a aconseguir-ho

El següent era un vídeo d'un home que anava recollint cartrons i t’explicava la seva experiència, el que ell pensa, que potser un dia no aconsegueixes tot el que t’agradaria, però si vas sumant cada dia, al final pots aconseguir una gran quantitat de somnis i cada vegada estaràs més a prop d’allò que somies.

El vídeo de caixes metàl·liques, ha sigut la tercera parada, haig de dir que aquesta part no m’ha expressat res, no he entès que volia referir-se ni que volia dir explicant que totes les caixes fan molts quilometres…

Grabadora de veu, estava situada en un quadradet, però tampoc se a que es referia ja que no entenia el que comentava en aquesta gravadora i no sabia que deia ja que no s'entenia gaire el que deia.

Per últim, en la part mes llunyana de la sala hi havia un carro amb cartró i una altra gravadora, que penso que explicava el mateix que el vídeo, encara que no estic segura.

Com he dit, m'ha decepcionat i no m'ha agradat, encara que les preguntes m'han fet reflexionar molt.

bottom of page