top of page
Bloc de Jana Mayol
2018-2019
no em va fer Joan brossa
02/05/19
És una gran instal·lació sonora i plàstica, formada per diferents elements quotidians extrets del seu context per representar els paisatges als que fa referència Joan Brossa en la seva prosa dels anys 40 i 50. A més a més, es poden escoltar diferents fragments de la poesia escènica de la mateixa època, farcida d'al·literacions.
La intenció és crear una nova prosa objectual, d’interpretació lliure, que substitueixi els textos originals, però que alhora conservi oberta la potencialitat del seu significat i doni a l’espectador la llibertat de poder extreure’n la seva pròpia interpretació.
És una obra d'art sonor creada per Cabosanroque que explora la prosa més desconeguda de Joan Brossa.
És una obra que a mi personalment, em va agradar molt i em va donar molt per pensar. Esn van explicar que tots els sorolls i veus que s'escoltaven era una inspiració en el que ell sentia quan estava a la guerra quan era petit, que va ser una cosa que el va marcar molt ja que casi mor al explotar una bomba i gràcies a Déu no li va explotar.
Era una sala a les fosques amb diferents objectes sense gaire sentit que es movien amb els sorolls i les veus de fons. Hi havia bastants focus i llums que s'anaven encenent i apagant fent pampallugues amb el soroll i les veus.
Té una durada de 10-15 minuts. Aquest treball s’ha desenvolupat a través de la construcció de màquines i automatismes que la seva funció és fer sonar i manipular objectes quotidians creant tot tipus de sons diferents i efectes visuals.
bottom of page