top of page
Bloc de Jana Mayol
2018-2019
Performance: Representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple.
Art Contemporani: Expressió que s'empra normalment per designar les obres d'art creades a partir de 1960.
.jpg)
Video art: Activitat audiovisual artística que es caracteritza per l'ús d'imatges i sons amb una finalitat artística. Sorgeix de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives a la televisió convencional.
Cultura expandida: La cultura expandida és quan en una obra d'art el públic o receptor forma part de l'obra o es pot ficar dins ella.
Happening: Esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus.
.jpg)
Teatre social: Gènere de les arts escèniques que utilitza tècniques teatrals per a la visibilització, reflexió i resolució de conflictes socials. També es fa servir per a ajudar a buscar solucions en conflictes interpersonals i amb col·lectius en risc d'exclusió.
Crític d'art: Persona que evalua una obra d'art. El crític d'art realitza els seus judicis habitualment a partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa, i també seguint criteris morals i polítics. Actua d'aquesta manera esdevenint un referent per al gust del públic. Un dels objectius de la crítica és la recerca d'una base racional per a l'apreciació de l'art.
.jpg)
Escenografia: Conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació, siguin materials (decorat, utillatge teatral), la il·luminació o la caracterització dels personatges (vestuari, maquillatge, perruqueria), ja sigui l'escenificació destinada a presentació en viu (teatre, dansa), cinematogràfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments.
Instal·lació artística: Gènere d'art contemporani on s'utilitza l'espai d'exposició per crear un ambient o una experiència global en la que intervenen diversos sentits o el cos sencer de l'espectador. Sovint l'espectador pot transitar per l'obra o bé interaccionar amb alguns objectes o elements de tecnologia.
Fotografia: Tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.
.jpg)
Escultura: És una de les belles arts. A diferència de la pintura, la qual es crea en un pla –un espai fictici de dues dimensions–, l'escultura ho fa en un pla tridimensional exempt o en relleu, tot utilitzant l'espai real.
.jpg)
Diafragma de la càmera: El diafragma és el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. El diafragma pot tenir diferents obertures per a deixar passar més o menys llum.
Velocitat d'obturació: Concepte de la fotografia que fa referència al període durant el qual l'obturador d'una càmera fotogràfica està obert. S'expressa segons i fraccions de segons, per la qual cosa en realitat s'està parlant de temps i no de velocitat (distància/temps).
Profunditat de camp: Espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. Els objectes que queden més propers a la càmera que el punt pròxim surten desenfocats, i també els que queden més allunyats que el punt llunyà.
Distància focal: Distància entre el centre òptic d'una lent i el punt on la imatge queda projectada, o bé la distància entre el centre òptic i el punt on convergeixen les prolongacions dels raigs de llum, si es tracta d'una lent divergent.
Art acadèmic: Estil artístic d'un esperit formalista produït sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.
Càmera en mà: Una persona aguanta la càmera i graba, sense cap trípode. És un punt de vista més subjectiu i s'utilitza per grabar reportatges i fins i tot en pel·lícules de terror.
Càmera fixe: La càmera no es mou i es col·loca sobre un suport estable, normalment un trípode.
.jpg)
Contrallum: Vista o aspecte de les coses pel costat contrari a aquell pel que li dona la llum.
Continuïtat o Raccord: en el procés de muntatge de les imatges i l'àudio d'un programa o d'una pel·lícula, el registre dels diferents components d'un pla, com per exemple llum, moviments, posicions, i qualsevol altre detall necessari per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla, de forma que en l'espectador no es trenqui la il·lusió de seqüència ni la credibilitat de la narració.
Comissari: En art, s'anomena comissari la persona que construeix el discurs d'una exposició d'art. En aquest context, comissariar significa seleccionar objectes i arranjar-los per tal d'obtenir l'efecte desitjat. Normalment, això significa trobar la manera d'enllaçar temàticament un conjunt d'obres, o bé trobar obres que es corresponguin al tema triat. A més de seleccionar les obres, el comissari és el responsable de redactar-ne les etiquetes, els escrits del catàleg, i altres continguts de suport per a l'exposició.
Enquadrament: és la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre. La perspectiva, l'horitzó, la diagonal, la línia "S", la imatge horitzontal, la imatge vertical, el centre d'interès, el fons, el contrast, l'equilibri, són elements a tenir en compte a l'hora de compondre el quadre.
Flashback: Tècnica narrativa utilitzada en el cinema i literatura que consisteix en intercalar el desenvolupament lineal de l'acció seqüències referides en un temps passat.
.jpg)
Fora de camp: tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.
Gran pla general: Mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte o no està o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, perdut, petita. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la soledat o la petitesa de l'home enfront del medi. Es dóna així més rellevància al context que a les figures que es filmen. També s'utilitza per mostrar els paisatges.
Pla general: Presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta. Ho podem notar en la caràtula de les pel·lícules majorment. Abasta gran part de l'escenari natural o decorat. Integra els personatges en el seu ambient. S'utilitza per començar una escena o per situar una acció.
Pla americà o 3/4: Capta un personatge des del cap fins a les seves cuixes. Aquest és un enquadrament que va néixer al cinema americà, en el gènere del western, ja que permet mostrar la cara i el revolver del l'actor en un mateix pla i que quedin centrats i encaixats.
.jpg)
Primer pla: En el cas de la figura humana, recolliria el rostre i les espatlles. Aquest tipus de pla, igual que el Pla detall i el Primeríssim primer pla, es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.
.jpg)
Primeríssim primer pla: Capta des de la base del mentó fins a la part de dalt del cap. El rostre és el missatge a través del qual es pot expressar un pensament, un sentiment o una emoció. Aquí el grau d'intimitat és extrem, així com el percebut per l'espectador que observa la imatge.
Pla detall: Permet veure una figura, persona o objecte de més a prop per a més fixació. En aquesta part es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realitat destacant detalls que per una altra banda passen desapercebuts i, a més, fer sentir a l'espectador una atracció. Pots enviar molts sentiments amb només un petit tros de realitat.
Guió literari: Descriu principalment allò que es veura en la producció. També s'hi inclouen els possibles diàlegs. S'expliquen també les accions dels personatges, allò que succeeix i es fan petites descripcions de l'entorn per ubicar el lloc de l'acció.
Guió tècnic: Aquest guió entra en molt més detall, sorgeix com a conseqüència d'un estudi minuciós del guió literari. S'estructura tal i com es fa en el muntatge inicialment, és a dir, per escenes, seqüències, plans i transicions, i s'hi detallen també els moviments de càmera.
Llum contrapicada: Ressalta les ombres de manera exagerada i s'aconsegueix enllumenant per sota de l'objecte. En el cas de la cara, segons la inclinació d'aquesta i de la llum, pot arribar a tapar completament els ulls i la boca. És per això que s'utilitza molt sovint a les pel·lícules de terror, perquè costa veure amb claredat el subjecte i crea una sensació misteriosa i de tensió.
.jpg)
Llum creuada: La projecció de dos focus de llum en direccions invertides cap a un mateix objectiu, de manera que per cap banda es generen ombres. En aquest tipus de sistema lumínic s'aconsegueix gran detall d'allò enfocat, ja que ho veiem completament sense dificultat al no tenir ombres i estar completament nítid.
.jpg)
Llum lateral: Quan el focus de llum està solament en un cantó de l'escena, de manera que es projectaran ombres just al costat contrari, i això dona una sensació de més relleu a la imatge. Quan l'objecte fotografiat és completament opac i la llum esta enfocada a un punt i no es dispersa, es creen unes ombres molt definides i hi ha contrast en la imatge quant a punts completament negres i d'altres altament il·luminats.
.jpg)
Llum picada: Recurs expressiu que s'obté col·locant la font de llum per sobre del l'objecte de manera que es creen ombres cap a baix. En el cas de les persones crea ombres als ulls a causa de la posició de les celles, que sobresurten més, i per sota del cap, de manera que part del coll queda obscura. Pot donar sensació de cansament o de tristesa.
.jpg)
Muntatge: Pot ser definit com l'ordenació narrativa i rítmica dels plans en un producte audiovisual. Consisteix a ordenar i unir una selecció dels plans registrats, segons una estructura i una dinàmica determinada, a partir del guió, i la idea del director i l'aportació del muntador.
.jpg)
Travelling: és el tipus de moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. Simplificant molt, la càmera es belluga durant la filmació. Per dur a terme un tràveling, s'opta normalment per muntar un seguit de vies sobre les quals es disposa un suport on es recolza la càmera, de manera que, en comparació amb un tràveling a mà alçada, s'amorteixen els passos i els moviments de l'operador de la càmera.
Storyline: Designa l'embolic o la trama de la història.
Storyboard: És la representació il·lustrada d'una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècnic format d'un conjunt de vinyetes o d'il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula en la reproducció, acompanyades generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.
.jpg)
Veu en off: Recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audivisual, sense que aparegui a la pantalla.
Anunci: Discurs persuasiu breu presentat al públic consumidor que crida la seva atenció sobre un producte, una marca o un servei.
Anunciant: Empresa, organisme o persona que persegueix la difusió d'un producte per mitjà de la publicitat.
.jpg)
Briefing: Sessió informativa, informacions o informe, fan referència a un document o reunió informativa que proporciona informació a una entitat que ho cregui o celebra.
Campanya publicitària: Programació i realització d’una acció publicitària de conjunt valent-se dels diferents mitjans de difusió.
.jpg)
Client: Persona que habitualment fa les compres o se serveix en un establiment obert al públic.
Consumidor: Persona o empresa que adquireix un producte o servei d'un altre, pagant el preu establert.
Estratègia publicitària: Element essencial en qualsevol negoci o organitzacions, pel que representa un element que ha d'estar present dins dels plans estratègics i d'inversió que l'empresa emprengui.
Graella de programació: Pla detallat de la programació d’una emissora de ràdio o de televisió previst per a un període determinat, amb la indicació dels horaris d’emissió.
Jingle: efecte sonor curt que consisteix només en un eslògan o una melodia. És l'element principal de la puntuació radiofònica.
Logotip: Signe gràfic, distintiu o emblema utilitzat per entitats comercials, organitzacions o individus amb l'objectiu de facilitar o promoure el reconeixement públic instantani d'un producte, servei o empresa.
.jpg)
Marca: Signe distintiu d’una empresa, d’una institució i especialment d’un producte o d’un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d’ambdós.
Marqueting: Procés social i administratiu pel qual els individus i els grups satisfan les seves necessitats al crear i bescanviar béns i serveis.
Postproducció: consisteix en la manipulació de material digital o analògic i és utilitzada principalment al cinema, tot i que també és important a la publicitat, programes de televisió o ràdio i a la música.
Publicitat: Activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.
Spot publicitari: Composició d'imatges i àudio. És un recurs eficaç per donar a conèixer la nostra empresa, marca o producte. Amb la intenció d'estimular i convèncer l'usuari que tal servei és necessari per cobrir les seves necessitats.
bottom of page