Durada: 90 minuts

Gènere: Thriller

Autoria i direcció: Aleix Fauró i Isis Martín

Intèrprets: Carles Gilabert, Patrícia Bargalló, Isak Férriz i Marina Fita

Espai escènic i vídeo: Ian Gehlhaar
Vestuari: Mireia Farré
Disseny de llums: Anna Espunya
Espai sonor: Cesc X. Mor 
Assessora de moviment: Mar Medina
Disseny gràfic: Oscar Llobet
Fotografia: Anna Miralles
Comunicació: Neus Molina
Producció executiva: Laura Mihon

​

​

Un home vestit dins una banyera fumejant. Un altre home l’apunta amb una arma i es pregunta si prement el gallet no deixarà un món més just. Una dona que fa més preguntes de les necessàries. Algú està a punt d’arribar. “Mai no arribaràs a saber el que estàs a punt de trencar. Quant pesa el teu dolor? Quanta estona trigaràs a ofegar la culpa?” El pes del plom. Un viatge poètic, a manera de thriller, per la indústria de les armes.

​

El pes del plom és un thriller poètic, una aproximació al món de les armes i a la seva indústria des d’una perspectiva humana i occidental. Es la història de quatre personatges que viuen les seves vides, que s’estimen i s’odien que tenen inseguretats i pors, que ploren, que ballen, que riuen, que criden. Quatre personatges que ens pregunten, amb cada gest i cada paraula, quina és la nostra responsabilitat en tot plegat. Quant pesa la nostra culpa?

​

Personalment, a mi no em va agradar molt la obra, ja que el tema em semblava súper interessant, però crec que de la manera que ho explicaven, que era casi tota la estona text, avorria bastant, almenys a mi, però estava tot molt ben montat i es notava que hi havia molta feina darrere, tret d'això, els actors i actrius ho van fer molt bé i em van sorprendre moltíssim positivament i la idea de la obra també estava súper bé, el decorat estava molt ben aconseguit i lluïa molt bé.  Hi havia escenes intercalades, salts en el temps, barreja de personatges, viatges, moviment al escenari, jocs audiovisuals, música... que et feien enganxar-te a la obra perquè sinó et perdies i no acabaves d'entendre el que volien dir.

Al final de l'obra, el director, juntament amb els actors i actrius, es van asseure en cadires perquè els hi fessim totes les preguntes que volguessim i ells les responien, tot i que després, ens vam quedar una estona amb ells i ens vam fer una foto amb la Patrícia, ja que era una de les actrius que feia de professora a Merlí, una de les meves sèries preferides. 

Em vaig avorrir una mica com ja he dit, però, em va agradar i m'ho vaig passar molt bé. Recomano molt la obra ja que tracta d'un tema prou interessant i important com és el tràfic d'armes, però jo crec que depèn de la gent que ho vegi li pot impactar, per això és recomenada a majors de 14 anys.