En aquesta edició del Festival Panoràmic, es centren en la lluna en el 50è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna.
Aquesta exposició es deivideix en moltes exposicions en 8 llocs diferents: el Cinema Edison, l'Espai d'Arts. La Miranda, Nau Dents de Serra, Nau B1, CAM - Centre d'Arts en Moviment, La Tèrmica, Plaça dels Recanvis, Museu de Ciències Naturals i el Museu de Granollers.

En la nau central, la Dents de Serra trobem 3 exposicions:

• Moon Projecte: Comissaris Andrés Hispano i Fèlix Pérez.

Les imatges d'aquesta motra cobreixen tot l'imaginari lunar: dibuixos al llarg de la història, pintures, esquemes científics, fotoss, fotogrames de pel·lícules,...
L'exposició és un recorregut gràfic i visual de la lluna i l'imaginari que se n'ha creat al llarg de la història. Es poden veure il·lustracions, publicitat, motius visuals (decoració, logotips...), art/pintura, il·lustració científica, fotografies... i desviacions com 'el paisatge lunar' (retrobat en fotos d'una pell rugosa, un desert bombardejat, un sòl polsegós, etc.)

• Le cose que si vedono in cielo: Comissaria Ilaria Campioli

És una mostras de fotollibres. Des de l'inici dels temps, l'home ha observat els cels, el sol i la lluna, i n'ha examinat el significat per crear cosmogonies, models i representacions en les quals la humanitat pugui trobar el seu lloc. Des del prinicipi de la història, fins i tot la fotografia ha mostrat interès pel cel. Però on ens podem situar nosaltres en relaciño amb aquestes imatges? Fins a quin punt les primeres imatges de la Terra fetes des de l'espai han inlfuït en la nostra imaginació que se'ns envien diàriament des de satèl·lits orbitant o estacions espacials? A través d'una selecció de llibres de fotografia recents, l'exhibició intenta transmetre la poderosa sensibilitat mostrada sobre aquests temes en la fotografia contemporània.

• Les llunes dels astrònoms: representacions des de 1610 a 1910: Comissaria Lourdes Delgado

Des de la invenció del telescopi, Selena, la deesa lunar grega, ha estat observada i representada per astrònoms. Són imatges científiques amb la intenció de transmetre informació. No obstant això, com passa amb les imatges artístiques, es poden analitzar segons períodes, convencions, ideologies i canvis socials i tecnològics. L'exposició de les publicacions d'algunes d'aquestes representacions comença amb dibuixos de Galileu Galilei el 1610 i acaba el 1910 quan l'Observatori de París va publicar l'Atlas photographique de la lune de Maurici Loewy i Pierre Henri Puiseux, una selecció de fotogravats que per valor, documental associat a la fotografia i la qualitat de les imatges, es va mantenir inigualable fins a la dècada dels anys 60 del segle XX.

​

​

A la Tèrmica trobem l'exposició Transelenita de Marcel·lí Antúnez:

L'abril del 2003 Antúnez va poder realitzar 25 paràboles en el marc de dos vols parabòlics fets a la Ciutat de les Estrelles, a 50Km de Moscou. 
A partir d'aquesta experiència va sorgir el projecte de Transpèrmia en el qual es pot veure interès per contruir relats a partir de viatges mítics. Aquesta mostra ens proposa un viatge on veurem diversos audiovisuals en format d'instal·lació interactiva, realitzats per Antúnez a llarg de la seva trajectòria com ara Selenita (2015), Transpermia (203/2004), Tantal (2004) o HIPNOTOC (1998/2008) i d'altres produïts per al Festival Panoràmic.

​

​

TRANSPERMIA:

Fent servir l’Estació Espacial com a metàfora, Marcel·lí Antúnez Roca desenvolupa un acció híbrida que alterna la performance, el concert i la conferència i que s’estructura en diferents mòduls. Durant la presentació, Antúnez vesteix el seu Dreskeleton (interfície corporal de naturalesa exoesquelètica) i amb ell sampleja la veu, activa i modula els sons i controla les dues pel·lícules que es projecten.

Al primer mòdul es presenten alguns aspectes formals que caracteritzen l’obra de Marcel·lí com ara els Fleshbots, els Dreskeletons, les Biometries o la Sistematúrgia. El segon mòdul repassa els temes recurrents de la seva obra.
El mòdul tres ensenya el resultat del projecte Dèdal a la Ciutat de les Estrelles de la Federació Russa així com les micro-performances realitzades durant períodes de microgravetat, com per exemple l’experiment del bodybot Réquiem i les interaccions entre el dreskeleton, el softbot i les imatges interactives.
L’últim mòdul presenta la teoria de la Transpermia, l’acció agafa un to de conferència. Marcel·lí descriu la seva Utopia a traves de alguns dels seus prototips:
1- Interfície, nous dispositius per a intervenir i percebre el món;
2- Robots, les màquines com metàfores de la vida;
3- Identitats Efímeres, estats transitoris de corporalitat per adquirir noves formes de coneixement i;
4- Noves formes de Creació, models d’activitat a la Utopia Transpèrmica.


A l'Espai d'Arts trobem l'exposició: The Afronauts de Cristina de Middel:
L'any 1964, Zàmbia va llançar el seu primer programda espacial. El seu objectiu era enviar dotze astronautes i deu gats a la lluna, i superar així el repte que van marcar els Estats Units i la Unió Soviètica en plena cursa espacial.
Només uns pocs optimistes van donar suport a l'ambiciosa iniciativa d'Edward Makuka, un professor de secundària zambià que estava al comandament del projecte. L'ajuda econòmica mai va arribar, les Nacions Unides va denegar-hi el suport i una de les astronautes, una nena de 16 anys que va quedar embarassada, va haver d'abandonar. Així és com l'heroica inicitativa es va convertir en un exòtic episodi de la història africana, envoltat de guerres, violència, sequeres i fam.
The Afronauts està basat en la documentació d'un somni impossible que només viu a les imatges. Basant-se en aquesta increïble però certa notícia de fa 50 anys, Cristina de Middel, va reconstruir les escenes que podrien haver-la documentat llavor i en reforça la veracitat afegint-hi la càrrega personal fruit de la seva imaginació.

​