CÈLIA/ JULIA/ RAQUEL/ NIL/ QUIM/ IU/ARLET/GERARD

​

ESCENA 1​

(La pantalla està en negre i de cop s’encén. Es veu el portal d’una casa. Cèlia surt amb una motxilla, i tanca amb força la porta. Sense mirar enrere continua caminant.)

​

ESCENA 2​

(Es veu a la noia de nit a una benzinera intentant encendre’s un cigarro, no li va el metxero. De dins surten tres noies (Juls, Raquel i Arlet) que li criden l’atenció, una d’elles porta una ampolla de vodka mig buida a la mà (Raquel).)

CÈLIA- Eh. (Les noies miren a la protagonista.) Teniu foc?

(MÚSICA. Les noies se la queden mirant, mig somriuen.)

​

ESCENA 3​

(Es veuen els peus de les tres noies juntes i la càmera va pujant fins un mig pla des de rere. Caminen les tres una mica més avançades que Cèlia.)

ARLET- I ja no aguantaré ni un puto dia més, així us ho dic... (Juls i Raquel es miren. Tornen a mirar endavant i l’Arlet continua parlant.)... i el que jo penso és que darrere de tot allò, de la publicitat, de la televisió, d’internet, de tot aquest puto món, hi ha el gran gilipolles.

JULIA: El gran gilipolles?

ARLET: El gran gilipolles, el gilipolles dels gilipolles. És aquell senyor vestit d’etiqueta que ho controla i ens controla a tots. Aquell que decideix quin serà el missatge subliminal amb el que ens rentaran el coco cada dia, i el que diu que els anarquistes són terroristes i que la policia i els polítics són el Jesús del s.XXI. (Amb les mans mostra un títol imaginari.) El gran gilipolles. (S’acaba el cigarro i el llença.) Ens veiem després. (Marxa. Les noies continuen mirant endavant.)

RAQUEL- Puta yonki de merda.

​

ESCENA 4​

(Pla general. Arriben a una espècie de casa en obres. Entren. Arriben a una sala on es troben més gent. El Nil assegut a terra i obre els braços, sorprès.)

NIL- Mireu qui collons arriba per fi.

JULS- Baixa la puta música, Nil. (Cabrejada, deixant la jaqueta a sobre una taula. Pla seqüència al matalàs, on hi ha un noi dormit amb un cinturó al braç.)

(L’escenografia és una sala en obres/ruïnes, poc cuidada amb 4-5 persones. Hi ha unes quantes cadires de plàstic repartides per la sala, algunes pintades/pòsters/fotos, paquets de cigarros buits i cendrers arrebossats, bosses de menjar amb restes, llaunes de cervesa tirades pel terra i per la taula, xivatos, alguna peça de roba sobre les cadires i penjades d’algun lloc, i uns cartrons i unes mantes. Unes quantes espelmes i llums il·luminen la zona.

Nil té una petita radio antiga al costat i baixa la música.)

NIL- Hostia Juls, t’ha deixat tocada lo de l’Iu. (La Julia agafa el vodka i s’assenta a una de les cadires. Sense mirar al Nil li ensenya el dit del mig mentre fa un sorb.)

RAQUEL- Avort. (S’encén un cigarro; prèviament s’ha col·locat a la paret rere l’esquena de la Cèlia, qui no havia dit res fins ara.)

CÈLIA- Què?

RAQUEL- La Julia es va quedar prenyada i va avortar.

NIL- Al seu ex no li va fer ni puta gràcia. Per això està aquí, perquè aquí no la trobarà.

(S’enfoca a Julia, qui li fot un altre sorb a l’ampolla, aquest cop més llarg. Es manté en silenci. En Nil s’alarma i mira per la finestra espantat.)

NIL- Merda, merda, merda!

CÈLIA- Què li passa?

QUIM- M’estàs vacil·lant? (Assenyalant una bossa plena de droga. Ella es queda callada, està una mica espantada però sent curiositat.)

NIL- Falsa alarma.

JULIA- Clar que és falsa alarma imbècil, ets un puto paranoic.

QUIM- On collons para l’Arlet?

RAQUEL- Probablement a un cotxe patrulla. (Tots riuen menys la Cèlia.)

NIL- Qui és? (Senyala amb un gest del cap a la Cèlia, després obre un xivato i l’olora.)

JULIA- És la Cèlia. Ens l’hem trobat tirada a una benzinera.

(Cèlia treu un petit somriure.)

QUIM- Guai. Benvinguda a l’etapa més fosca de la teva puta vida. (MÚSICA: The Morlocks- Get out of my life.)

​

ESCENA 5​

NARRACIÓ CÈLIA: (Pla GENERAL de dia de tots a un parc, alguns fumant. En Quim pega una ‘’colleja’’ a l’Arlet, ella s’enfada i comença a pegar-li; zoom càmera a Cèlia, tota quieta, mirant a res. Jugar amb càmera lenta i ràpida.) Mai m’hagués imaginat que aquella colla de marginats socials drogoaddictes perseguits per la policia seria la porta a la meva nova vida, plena d’acció i emocions excitants. (Pla picat d’un bolso. Cèlia apareix, treu un moneder de dins i treu diners.) Tenia ganes de deixar enrere la monotonia, l’avorriment d’una rutina. Mai us heu trobat amb la típica persona avorrida, amb una vida avorrida i costums avorrides que fan el clàssic comentari de:

ADULT (amb un plat, tallant carn): Les drogues són el camí a l’infern. El jovent d’avui dia és dependent d’aquests estupefaents químics que l’únic que fan és podrir-te el cap i convertir-te en el seu esclau. (Pla de la Cèlia a la taula avorrida.)

NARRACIÓ CÈLIA (Torna al pla del parc, aquest cop un primeríssim pla de la Cèlia.): Bé, a cas no som esclaus ja? Prefereixo ser jo qui decideix de què o qui, ja que, és de les poques coses que podem escollir en aquesta merda de societat.

​

ESCENA 6​

(So de porta de supermercat obrint-se i musiqueta de tenda. Estan l’Arlet, la Julia i la Cèlia a la botiga de la benzinera. Totes miren algo de menjar. La Cèlia es queda mirant una ampolla de ginebra.)

ARLET- La vols?

CÈLIA- No la puc pagar.

ARLET- Pagar és una paraula molt lletja. (Agafa l’ampolla i se la fica a dins de la jaqueta a la Cèlia, què no sap com reaccionar.)

JULIA- Tia, vigila, que hi ha càmeres.

(L’Arlet posa els ulls en blanc i un cop tenen amagada l’ampolla comencen a sortir de la tenda d’una en una, la Cèlia és l’última.)

NOIA DE LA TENDA- Eh, què porteu allà?

(MÚSICA: Nirvana- School o Hayes Caril- KMAG YOYO. L’Arlet riu i comença a córrer. La Júlia la segueix gairebé a l’hora, i la Cèlia tarda uns segons en reaccionar. Llavors es gira i veu a les noies molt avançades a ella, i comença a córrer també. Arriben a una cantonada i les dues noies s’adonen que no està la Cèlia i quan van a mirar just apareix. Se la queden mirant, i ella treu l’ampolla d’entre la jaqueta. Comencen a riure.)

​

ESCENA 7​

(S’encén la pantalla. Cèlia està dormida i es desperta. Li fa mal el cap, s’aixeca com pot i mira el matalàs. El cinturó està allà. L’agafa.)

NIL: Bon dia.

CÈLIA: De bo té poc.

NIL: Vols esmorzar?

(Cèlia diu que no amb el cap. En Nil li llença una birra.)

NIL: Va, que t’anirà bé.

(Cèlia camina amb la birra a la mà per la casa. Es troba a en Quim rapant a la Raquel. Birres pel terra, la ginebra buida, l’Arlet dormida al costat d’una tauleta on hi ha una targeta i restes d’una pols blanca, i a una petita sala al noi que dormia el primer dia al matalàs escalfant un líquid a una cullera. Ella ensenya el cinturó.)

CÈLIA: T’havies deixat això.

GERARD: Me’l pots deixar per aquí?

(Cèlia el deixa caure al terra, es gira i marxa. En Gerard mira el cinturó, que ha caigut a la porta quan ell estava al fons de la sala.)

​

ESCENA 8

​(Cèlia va caminant i mira la birra amb cara de fàstic. S’apropa allà on era l’Arlet i li toca el braç.)

CÈLIA: Arlet, vols una birra?

(Ella no reacciona. Cèlia la gira per a què miri cap al cel i l’Arlet té sang al nas i els ulls oberts. Cèlia crida.)

​

ESCENA 9​

(En Quim clava la pala a terra. Tots miren la sorra, la Julia es fuma un piti. Un silenci els envolta. En Quim sospira i posa el cap sobre la pala.)

RAQUEL: De terra som i en terra ens convertim.

QUIM: No fa puta gràcia, Raquel. (I marxa. Alguns el segueixen. Es queden la Julia i la Cèlia.)

JULIA: Intenta no pensar-hi. Gent com nosaltres o acaba així o entre reixes. (I se’n va.)

(La Cèlia es queda uns segons més mirant la sorra. Sense cap expressió marxa també.)

​

ESCENA 10​

(Tots al parc, sense l’Arlet. Aquest com fumen més d’un. Tots amb una expressió apagada.)

JULIA: No.

RAQUEL: Què et passa?

(La Julia senyala amb un gest de cap amagant-se entre els cabells a un noi que s’apropa a ells.)

RAQUEL: Joder...

(La Cèlia mira al noi mentre els altres s’adonen de qui és i s’aixequen.)

CÈLIA: Qui és?

QUIM (posant-se al costat de la Raquel): És l’Iu.

(L’Iu arriba a ells i es para davant d’en Quim)

IU: Aparta’t.

QUIM: No.

IU: Només vull parlar amb ella.

RAQUEL: Ja sabem com acaben les teves xerrades.

IU: Juls, vine un moment.

(La Julia mira al terra, i resopla. S’aixeca i la Raquel li agafa del braç. Ella li retira amb un gest que no relaxa a la Raquel i li diu algo a l’orella.)

CÈLIA: Ara què passarà?

NIL: Que discutiran, i probablement haguem de fotre-li una pallissa i canviar de casa.

CÈLIA: És el primer cop que us passa?

NIL: No.

(Tots, a la defensiva, es miren a l’Iu i la Julia. Marxen, i el grup es disposa a anar a buscar-la, però la Raquel els frena.)

RAQUEL: No, anem a casa. Tornarà a la nit.

(Els dos desapareixen per la cantonada.)

​

ESCENA 11​

(La Cèlia mira la cadira on es troba el carnet i la pols blanca. Tots al seu voltant van a la seva. Alguns nerviosos, d’altres indiferents.)

QUIM: Què fas aquí? (Diu en veu alta. La Cèlia se’l mira.) Tu no pertanys a aquest món. Tu hauries d’haver acabat d’advocada,  doctora, enginyera... (La Cèlia torna la mirada a la pols. Amb un dit espargeix una mica per la cadira.) Ho tenies tot... (Li dona una patada a la paret.) Joder!

CÈLIA: No vull acabar com ells. (Sense deixar de jugar amb la pols. Tots se la miren, fins que la seva atenció es desvia cap a la Julia, que entra per la porta.).

NIL: No pot ser, Julia... (La Julia porta un morat a l’ull i el llavi partit. Se la miren tots i la Raquel va a ajudar-la. En Quim mira la Cèlia i veu que no compren res.)

QUIM: Ara porta pasta. (I s’encén el cigarro.)

(La Cèlia es gira i veu al noi del cinturó estirat al llit. S’apropa a ell i seu al seu costat. Mira les marques del seu braç, després mira el seu.)

JULIA: No. Aquest cop no.

(Cèlia està massa distreta mirant el braç d’en Gerard. Comença MÚSICA: Pixies- Ana.)

MONÒLEG CÈLIA: Potser en Quim tenia raó i jo no estava feta per aquest món. Potser no estava preparada. Però, i si ho estic? I si només em falta un pas per a integrar-me del tot?

​

ESCENA 12​

(Continua la cançó. Al carrer, en Gerard està a una cantonada fent-se un porro, apareix la Cèlia i el mira. Li OFEREIX; fa una calada. CANVI D’ESCENA. A la casa, estan tots ballant i drogant-se. La Cèlia està a un costat recolzada a la paret.)

PENSAMENT CÈLIA: No va ser suficient.

​

ESCENA 13​

(Tots ja col·locats. La Cèlia es passeja per la casa. Es neteja la pols del nas. L’escena ha de ser LAMENTABLE. A l’habitació de sempre es troba al Gerard, ella li tira el cinturó a la vora i  rere una petita pausa s’apropa a ell. Seu al seu costat. La cullera escalfant el líquid. El cinturó al braç. L’apreta.  S’apaga la pantalla. FI.)

​

Atrezzo:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​