• Art acadèmic: Moviment artístic influenciat per les acadèmies i universitats i sobretot per les normes de l'Acadèmia de Belles Arts de França. És nota en moviments com el neoclassicisme i romanticisme.

 

• Calcografia: Tècnica d'estampat d'imatges mitjançant planxes de metall, normalment de cobre i gravades amb burí, també utilitzada per fer còpies originals de les obres. La pintura queda gravada a la planxa i no es desgasta amb el temps.

 

• Comissari: Dins de l'art, el comissari és la persona que s'encarrega d'organitzar una exposició d'art, mirant que tot quedi en el seu lloc, que sigui visualment bonic i descriu l'obra exposada.

 

• Crític d'art: És la persona que avalua i jutga una obra d'art basant-se en certs criteris.

 

• Escultura: Art i tècnica de representar objectes o crear figures tridimensionals treballant o llaurant un material, com el fang, la pedra, la fusta, etc.

 

• Escultura expandida: Tendències dins de l'art que investiguen i s'apropien de materials i objectes que es troben en un entorn immediat, alternant-los mitjançant tècniques d'amplificació visuals i sonores, tornant audible el silenci o evidenciant l'ocult, reconfigurant així espais reals.

 

• Happening: És un esdeveniment artístic presentat com una obra d'art, típic de l'época dels 60, similar a l'acció artístic i relacionat amb el moviment fluxus.

 

• Impressionisme: Moviment artístic definit principalment per a la pintura impressionista, que acaba amb l'art modern i l'academicisme. Destaca per la seva tendència a recollir impressions fugisseres en comptes de l'estabilitat de les coses.

 

• Instal·lació artística: És un gènere d'art contemporani i moviment artístic on la idea de l'obra preval sobre els seus aspectes formals. Es basa en treure algun objecte del context habitual i situar-lo a un altre.

 

• Litografia: Tècnica d'impressió consistent en realitzar un dibuix sobre la superfície d'una pedra calcària per després poder realitzar-ne còpies originals, procedents d'aquesta matriu. L'inconvenient que té és que la pintura és fa malbé amb el temps.

 

• Lobby: Grup de pressió format per persones amb capacitat per pressionar sobre un govern o empresa.

 

• Objecte: Tot aquell element o cos inanimat, que normalment és d'una mida petita o mitjana. És una cosa que es pot percebre per mitjà dels nostres sentits i sobre el que es pensa, però no té vida pròpia.

 

• Performance: Espectacle de caràcter avantguardista on es combinen elements artístics i de camps diversos com la música, la dança, el teatre i les arts plàstiques.

 

• Roll: És la representació o paper que fa una persona d'un personatge fictici o real a través del maquillatge, vestimenta, imitació, etc.

 

• Teatre sonor: Representacions escèniques relacionades amb el so.

​

• Càmera en mà: Una persona aguanta la càmera i graba, sense cap trípode. És un punt de vista més subjectiu i s'utilitza per grabar reportatges i fins i tot en pel·lícules de terror.

 

• Càmera fixa: La càmera no es mou i es col·loca sobre un suport estable, normalment un trípode.

 

• Càmera objectiva: La càmera adopta un punt de vista neutre, el que veuria una persona externa, que mira des de fora el que està passant (3ra persona).

 

• Càmera subjectiva: Punt de vista intern, el punt de vista de l'espectador que partcipa en l'escena (1ra persona).

 

• Contrallum: La llum es situa davant de la càmera i d'esquena a l'objecte filmat, quedant la imatge poc definida.

 

• Continuïtat o Raccord: És la relació que hi ha entre els diferent plànols que formen la filmació. Perquè els plànols tinguin sentit i hi hagi una continuïtat entre ells, ha d'haver concordança amb la llum, el vestuari, el decorat, la posició dels personatges... Si això no passa, aqui és quan parlem de raccord.

​

• Efecte Kuleshov: Una imatge pot adquirir diversos significats depenent de amb quina altra imatge es munti.

​

• Enquadrament: Punt i direcció en el que es col·loca la càmera respecte a l'objecte que s'està filmant. Segons l'alçada en que enquadrem aquest objecte, distingim diversos tipos d'angles o plans d'enquadrament (neutre, picat, contrapicat i zenital, explicats més endevant). 

​

• Flashback: En un pla es fa una tornada enrera en el temps per mostrar algun succès del passat per lligar-ho amb el present.

 

• Fora de camp: Són tots aquells elements que no veiem a la imatge, però que suposem i imaginem i que realment hi estan, encara que no ho veiem.

 

• Fotografia: És l'art i la tècnica d'obtenir imatges duradores degut a l'acció de la llum. És el procés de projectar i capturar imatges, bé mitjançant un mitjà sensible a la llum o bé per la conversió en senyals electròniques.

 

• Gran pla general: Mostra un pla molt gran o amb una gran multitud, on no s'aprecien detalls, només la situació que passa en aquell moment.

 

• Guió literari: Text que descriu el que es veurà en una producció cinematogràfica. Aquí entren els diàlegs, les accions que fa cada personatge, el que passa en un moment concret i petites descripcions de l'entorn.

​

• Guió tècnic: En aquest guió s'explica amb detall tots els aspectes tècnics de la producció. Es decriu el lloc on es grabarà i s'explica el que la càmera veurà i sentirà, però sense cap tipus de diàleg ni expressió de sentiments o intencions. És una descripció objectiva.

• Llum contrapicada: La llum es veu des de baix, resaltant exageradament les ombres.

 

• Llum creuada: Llum creada entre dos focus que il·lumina a l'objecte o personatge, de manera que es veu nítidament i sense ombres.

 

• Llum frontal: La llum es situa darrera de la càmera, i tendeix a deixar pla l'objecte o personatge filmat.

 

• Llum lateral: Deixa una part de l'objecte a l0ombra, recmarcant les siluetes i contorns i donant així més relleu al pla.

 

• Llum picada: La llum es col·loca a sobre del personatge o objecte filmat.

 

• Muntatge: És la manera en com es combinen tots els plans d'una pel·lícula, curt o sèrie.

 

• Muntatge altern: Dues accions que passen a dos llocs diferents i que s'alternen entre els plans, fins que, normalment, s'acaben convertint en una sola.

 

• Muntatge continu: Es fa una reconstrucció de l'escena en temps real.

 

• Muntatge d'anticipació: Introduir en un pla la música i els diàlegs del pla següent.

 

• Muntatge de síntesi: Es comprimeix notablement el pas del temps en una escena. Per exemple, una dona marxa en cotxe, i quan torna ja és una senyora gran.

 

• Muntatge dialèctic: Muntatge en el que quan una idea no es pot acabar d'explicar en un sol pla, aquest és reforçat per altres plans expressius que no estan directament relacionats amb la història, però ajuden a emfatitzar la idea.

 

• Muntatge discontinu: El temps real es reduiex amb l'ajuda d'una el·lipsi.

 

• Muntatge ideològic: Connexió de plans que no tenen una relació física per donar una nova significació a l'escena.

 

• Muntatge parel·lel/cross cut: Accions que passen en moments i llocs diferents s'expliquen alhora intercalant-se entre elles, amb l'objectiu de relacionar algun tret en comú a les dues històries per augmentar el suspens o donar més ritme a la narració.

 

• Muntatges rítmic: El ritme real d'una situació s'accelera o s'alenteix segons l'impacte que es vulgui donar. Força utilitzat en els video-clips.

 

• Panoràmica: La càmera rota sobre el seu propi eix, i pot ser de manera vertical, horitzontal o diagonal.

 

• Pla americà o 3/4: El punt de vista es talla a l'açada dels genolls del personatge.

 

• Pla contrapicat: Quan el punt de vista de la càmera és inferior o es troba per sota de l'objectiu.

 

• Pla detall: Es mostra una part concreta, un detall d'algun objecte o persona que es vol destacar per alguna raó.

 

• Pla general: És com el gran pla general, també mostra la situació d'una escena, però des d'un punt de vista més pròxim, per tant, es poden apreciar més detalls de l'escena.

 

• Pla Holandès: La càmera s'inclina uns 45 graus per indicar la inestabilitat d'una situació o la personalitat d'algun personatge.

 

• Pla mig curt: Es mostra el personatge des del cap fins al pit.

 

• Pla mig llarg: Es mostra al personatge des del cap fins a la cintura.

 

• Pla normal o neutre: La càmara es situa a l'altura dels ulls del personatge, tot i que no sempre és així en totes les cultures audiovisuals.

 

• Pla picat: Quan el punt de vista de la càmera és superior o es troba per sobre de l'objectiu.

 

• Pla seqüència: Pla en el que s'integra tota la seqüència.

 

• Pla zenital: La càmera es situa just al damunt de la figura.

 

• Primer pla: Es veu el personatge des del cap fins a les espatlles.

 

• Primeríssim primer pla: Només es mostra la cara del personatge per damunt de les celles i per sota dels llavis.

 

• Profunditat de camp: És l'espai que hi ha entre el punt llunyà i el punt proper, de manera que els objectes que queden entre aquests punts s'enfoquen.

​

• Steadycam: Moviment lliure de la càmera a través de la suspensió o absorció del moviment. S'utilitza per seguir a objectes en moviment  quan no es pot utilitzar el travelling.

 

• Storyboard: És la representació gràfica del guió d'una pel·lícula, el que es conex com a guió il·lustrat, format per un conjunt de dibuixos o vinyetes que representen seqüències o plans de la pel·lícula.

 

• Storyline: És l'explicació de l'argument d'una producció en poques línies, on s'ha d'explicar què passa, a qui li passa, a on i el conflicte de la història. Però això no va dirigit als espectadors, sinó als productors, per crear l'interés del productor en aquesta pel·lícula. 

 

• Transfocus: Canvi d'enfocament d'un objecte en primer terme a un altre en segon terme en el mateix pla, per denotar el canvi de protagonisme d'un a l'altre sense haver de canviar de pla constantment.

 

• Tràveling/travelling: La càmera no és fixa, sinó que es desplaça per un espai tridimensional: avança, retrocedeix, s'enlaira, aterra o combina alguns d'aquests moviments.

 

• Veu en off: És un recurs narratiu de cinema en el que algú parla sense formar part de l'espectacle (per tant, no veiem la seva cara, només sentim la seva veu), és una veu que es fica després en el procés d'edició.

 

• Videoart: És un moviment artístic que es basa en imatges en moviment i es conforma de vídeo i/o àudio.

 

• Zoom: És la capacitat que té una càmera fotogràfica o de vídeo per modificar la distància focal, és a dir, apropar-se (zoom in) un allunyar-se (zoom out) d'un objecte sense haver de desplaçar la càmara.

​

• Anunci: Un suport auditiu, visual o bé audiovisual breu que pretén promocinar un determinat producte o servei.

 

• Anunci gràfic: Anunci en una imatge estàtica o bé animada, com pot ser un cartell publicitari.

 

• Anunciant: Persona o empresa que pretén difondre el seu producte mitjançant la publicitat.

 

• Briefing: Document que recull tota la informació d'una empresa i d'un producte per tal de poder començar una campanya publicitària en una bona direcció.

 

• Campanya publicitària: Conjunt d'estratègies comercials, com poden ser els anuncis, eslògans i logos, que tenen l'objectiu de promocionar un producte o servei.

 

• Client: És la persona que compra o està interessat en el producte que es promociona en una campanya publicitària.

 

• Client potencial: És la persona que pot convertir-se en un determinat moment comprador, usuari o consumidor degut a que presenta una sèrie de característiques que li permeten ser-ho, ja sigui per necessitats reals o fictícies, perquè tenen el perfil corresponent, disposen de recursos econòmics, etc.

 

• Consumidor: És la persona compra i consumeix determinats béns i productes en una societat de mercat.

 

• Director d'estratègia o planner: Persona o departament que s'encarrega de dissenyar la planificació d'una campanya publicitària.

 

• Eslògan: Frase curta, normalment col·locada al final dels anuncis, que resumeix el missatge que vol transmetre una campanya publicitària.

 

• Estratègia publicitàries: Pla d'acció fet amb l'objectiu de fomentar la venda d'un determinat producte.

 

• Graella de programació: Pla detallat de la programació d'una emissora de ràdio o d'un programa de TV previst per un període determinat, indicant els horaris d'emissió.

 

• Identificació: Estratègia publicitària consistent en fer que l'espectador de l'anunci se senti identificat amb el protagonista, i així vulgui consumir el mateix producte. Distingim entre identificació real i ideal.

 

• Jingle: Tema musical o cançó breu enganxosa utilitzada per aconseguir que una marca sigui recordada fàcilment per tothom.

 

• Jocs publicitaris o advergames: Jocs, normalment gratuïts i a internet, que una determinada marca encarrega per tal de promocionar el seu producte, el qual serà el centre del joc.

 

• Logotip: Símbol gràfic format per imatges i lletres que serveix per identificar a una empresa, marca, institució o societat amb les coses que hi tenen relació amb elles.

 

• Marca: Identificació comercial o conjunt de diversos identificadors amb el que es relaciona i s'ofereix un determinat producte o servei.

 

• Màrqueting: Conjunt de tècniques i estudis que tenen l'objectiu de millorar la comercialització d'un producte.

 

• Posicionament: Estratègia publicitària consistent en determinar on es col·locarà el producte respecte als de la competència en la ment del consumidor.

 

• Postproducció: Etapa final del rodatge d'un anunci, on es munten i es retoquen les imatges, s'hi afegeixen efectes especials i banda sonora,...

 

• Públic objectiu o target: Grup de persones al qual anirà dirigit l'anunci perquè comparteixen certes característiques.

 

• Publicitat: Forma de comunicació que pretén promocionar l'ús o consum d'un producte o servei, insertar una nova marca o producte al mercat de consum o simplement millorar la imatge d'aquesta marca o producte mitjançant el màrqueting i la comercialització. 

 

• Publicitat emocional: Estratègia consistent en utilitzar les emocions en comptes d'arguments racionals en la promoció d'un producte.

 

• Publicitat enganyosa: Tipus de publicitat que presenta errors sobre el producte, ja sigui qualitat, preu o naturalesa, però que no es mostren per tal d'enganyar a l'espectador i poder vendre el producte.

 

• Publicitat viral: Publicitat, molts cops camuflada, que es transmet ràpidament per tot internet, arribant a molta gent, per això s'anomena viral.

 

• Segmentació: Acció de dividir el conjunt del mercat en diverses parts per escollir el públic objectiu de cada anunci segons uns determinats criteris, ja sigui edat, sexe, interessos...

 

• Spot publicitari: Composició d'imatges i àudio utilitzada com a recurs per donar a conèixer una empresa, marca o producte amb la intenció de convèncer a aquell qui ho miri de que necessita aquell producte.

 

• Valor de marca: Valor que adquireix un producte al llarg de la seva vida fins la mort, que es pot calcular comparant els ingressos futurs esperats d'un producte amb marca amb els d'un producte sense marca.

 

• Al·literació: Figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so o paraula per crear un efecte determinat.

 

• Art sonor: Concepte artificial que sorgeix com una necessitat de definir tot el que no cap dins del concepte de la música.

 

• Automatització: Terme per indicar algunes tendències que té cada llengua a fer convencionals algunes construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que adquireixen un sentit cada cop més independent de la situació o context per el que estaven determinades inicialment.

 

• Escriptura automàtica: Forma d'aflorar el subconscient, consistent en escriure deixant fluir els pensaments sense cap tipus de coerció, amb el propòsit de vèncer la censura que es fa sobre l'inconscient.

 

• Imatges hipnagògiques: Visions/ al·lucinacions que es presenten en l'estat hipnagògic del son. També van ser els primer exercicis literaris que va practicar Brossa, segons ell, com un impuls que li venia de dintre.

 

• Inspiració: Desfermament de la creativitat, la idea original o el detonant que fa que alguna cosa es torni estètica, aplicable a qualsevol impuls que iniciï un procés de creació o difusió de pensaments i emocions.

 

• Instal·lació: Conjunt d'obres efectuades en un immoble per tal d'adaptar-lo a la seva funció.

 

• Instal·lació sonora: Està relacionada amb l'art sonor i l'escultura sonora, i pertany a la instal·lació artística. Inclou l'element del so i del temps, i la diferència amb la ecultura sonora és que la instal·lació sonora té un espai trisdimensional, i els eixos amb què s'organitzen els objectes poden ser externs i no exclusivament de l'obra.

 

• Paisatge sonor: L'entorn sonor concret d'un lloc real. 

 

• Poema objecte: Un objecte quotidià al qual se li dona una altra interpretació o sentit, aïllant-lo o relacionant-lo amb altres objectes, esdevenint així un objecte poètic.

 

• Poesia: Art d'expressar, de traduir de forma concreta, el contingut espiritual propi, a través de paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.

 

• Pràctica artística: Realitzar alguna acció/treball relacionat amb l'art, ja siguin arts plàstiques, arts visuals, arts audiovisuals, arts escèniques, etc.

 

• Prosa: Forma ordinària del llenguatge, ja sigui parlada o escrita, que no segueix la mètrica ni el ritme del vers.

 

• Referent: Element de la realitat que evoca un parlant amb una paraula. Constitueix un dels vèrtexs del triangle semiòtic, que relaciona la paraula (significant), el concepte associat a la ment (significat) i allò que designa, el referent. 

 

• Surrealisme: Moviment artístic i literari d'avantguarda més important del període d'entreguerres i segurament el més influent, creat el 1924 a partir del Manifest Surrealista d'André Breton. Proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual un mateix pretén d'expressar de paraula, per escrit o per qualsevol altra manera el funcionament real del pensament. Es basa en els somnis i els subconscient.